intel·ligent). elet, dit d'una persona molt eixerida. Quin elet n'hi ha, d'aquell! tenir cap (o un bon cap, o molt de cap) tenir un cap molt clar ésser un cap clar ésser un caparràs viu com una centella viu com la tinya perdre's de vista saber-la llarga no tenir pa a l'ull capissar-hi molt tenir [...]

1 lluminós, resplendent. 2 intel·ligent, clar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Dotat de raó. intel·ligent 2 m. home. 3 Fundat en la raó, conforme a la raó. lògic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 No agut, en sentit material: esmussat. Cp. rom, truncat 2 Fig., dit d'una persona poc intel·ligent: toix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

viu, intel·ligent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Que abraça o inclou més o menys elements. Cp. complex, genèric, ampli 2 (Dit d'una persona) intel·ligent saber fer-se càrrec de Cp. tolerant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligent, perspicaç. murri(fam.) despert viu avisat ésser un bon escolà(fig.) tenir molta lletra menuda ésser un esbirro, es diu d'algú que és de témer per la seva sagacitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

increïble inimaginable inconcebible incomprensible improbable insostenible paradoxal semblar mentida(una cosa). Sembla mentida que un home intel·ligent pugui creure això. novel·lesc ésser (o semblar) una novel·la. La seva vida és una veritable novel·la. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]