reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el [...]
En català es poden fer servir les expressions això rai, no passa res o no t'amoïnis, entre altres, per treure importància a una cosa en determinats contextos. Per exemple:
?S'ha espatllat la rentadora. ?Això rai, ja l'arreglarem.
[...]
En català, per expressar concreció i omissió de tot allò que no és necessari, es poden fer servir mots com ara breu, curt, simple, senzill, concís, escarit, sobri o sec. Per exemple:
Hi havia tanta gent esperant que l'escriptora només em va poder fer una dedicatòria molt breu.
Ens va rebre amb [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa [...]
El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.
Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit [...]
L'equivalent català més adequat per a escrache és escarni, que fa referència a l'acció de denúncia ciutadana contra una persona de l'àmbit públic feta davant del seu domicili particular o en llocs públics on se la identifica, sovint amb pintades, cants o segudes, amb l'objectiu de protestar contra [...]
L'expressió castellana ir de compras és equivalent, en català, a l'expressió anar a comprar. L'expressió anar de compres, malgrat l'ús que se'n fa, no és normativa.
De la mateixa manera, en lloc de dir He fet moltes compres, cal dir, per exemple, He comprat molt.
[...]
El verb callar, en el sentit de 'no parlar, no dir res, guardar silenci', és intransitiu i no és acceptable utilitzar-lo pronominalment. Per exemple:
No hi va haver manera que callés (i no es callés).
Calleu ja i deixeu-me treballar (i no calleu-vos).
En canvi, el verb callar és transitiu quan [...]