141.
akwe-xerente
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir [...]
|
142.
haver-hi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(v. impersonal, usat només en les terceres persones del singular. Hi ha un home que s'espera. Hi ha persones que no saben esperar [no: hi han].) existir donar-se. Es donen casos en què hom no sap què fer. bategar(fig.), haver-hi, en l'interior d'alguna cosa, un sentiment, un anhel, etc. En totes [...]
|
143.
hindi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
influència notable del persa i de l'àrab (a través del persa) gràcies a l'adveniment de l'islam. Literàriament, els hindis s'han servit sempre de la llengua clàssica de l'Índia, el sànscrit; hem d'esperar fins a la primeria del segle XVII per trobar obres literàries destacables escrites en hindi.L'hindi [...]
|
144.
panjabi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
, el malwai, el majhi i el bathi;- l'occidental, que comprèn el multani, el pahari i el pothohari, i- el septentrional, que comprèn el dogri. El dialecte majhi és la base de l'estàndard escrit panjabi. Hi ha un corpus considerable de literatura panjabi d'ençà de l'edat mitjana, però cal esperar al [...]
|
145.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, bé. Nada, debemos esperar, res, hem d'esperar. 18 ¡nada! res!, no res! ¿Qué dices? —¡Nada!, què dius? —No res!19 nada como res com, res millor que. No hay nada como dormir para descansar, no hi ha res com dormir per a descansar. 20 nada de [con adjetivo] res de. Esta película no tiene [...]
|
146.
anticipar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pasqua abans de rams, anticipar les coses, esp. esperar un fill abans del matrimoni. Ant. Ajornar. Diferir. 3 (anticipar-sepron.) avançar-se passar al davant guanyar per la mà amatinar-se(fig.) treure (a algú una cosa) de la boca, anticipar-se a dir-ho. Ara t'ho anava a dir jo: m'ho has tret de la [...]
|
147.
Equivalències castellà - català. de oficio loc
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
de oficio loc-d'ofici loc Dit de l'actuació que fa la fiscalia, la policia, una autoritat, etc.,
per decisió pròpia quan té indicis d'irregularitats, d'activitats delictives, etc.
CA: El fiscal no va esperar a rebre cap denúncia: va actuar d'ofici. [...]
|
148.
esdeveniment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(accidental) fet(->). Un fet estrany, curiós, horrible, etc. pas, esdeveniment remarcable en la vida d'una persona. fenomen, fet o esdeveniment observable. Fenòmens atmosfèrics. ironia de la sort(fig.), esdeveniment contrari al que hom tenia dret a esperar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
149.
perro 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nafres), caldera vella, bony o forat. 6 a perro viejo no hay tus tus a gat vell no li diguis moixina. 7 atar los perros con longaniza fig lligar els gossos amb llonganisses. 8 dar perro a uno fig i p fr [dar un plantón] fer esperar estona, fer florir, deixar plantat. 9 de perros fig i fam [muy malo [...]
m 1 zool [Canis familiaris] gos, ca. 2 fig [malvado] brètol, miserable, bergant. 3 andar como perros y gatos estar com gat i gos. 4 a otro perro con ese hueso fig que no em mamo el dit, demà m'afaitaràs. 5 a perro flaco todo son pulgas (o todo se le vuelven pulgas) ase magre, ple de mosques (o de nafres), caldera vella, bony o forat. 6 a perro viejo no hay tus tus a gat vell no li diguis moixina. 7 atar los perros con longaniza fig lligar els gossos amb llonganisses. 8 dar perro a uno fig i p fr [dar un plantón] fer esperar estona, fer florir, deixar plantat. 9 de perros fig i fam [muy malo] horrorós, horrible, espantós. 10 de perros fig i fam [humor] de futris. Está de un humor de perros, està de futris. 11 echar a perros fig i fam perdre el temps. 12 marcharse como un perro con cencerro (o salir a espeta perros) fam i p fr marxar amb la cua entre cames. 13 morir como un perro fig [solo] morir com un gos. 14 muerto el perro se acabóla rabia morta la cuca mort el verí. 15 perro alano alà. 16 perro buldog buldog. 17 perro caliente fam → perrito 18 perro de aguas gos d'aigua. 19 perro de ayuda gos ensinistrat. 20 perro de lanas [de aguas] gos d'aigua. 21 perro de lanas [faldero] gos falder (o de falda). 22 perro de presa gos de presa. 23 perro de Terranova terranova. 24 perro dogo gran danès, dog alemany. 25 perro faldero gos falder (o de falda), gos peter, petaner. 26 perro foxterrier fox-terrier. 27 perro galgo gos llebrer. 28 perro ladrador poco mordedor gos que lladra no mossega. 29 perro lazarillo gos pigall. 30 perro lebrel gos llebrer. 31 perro marino ict [cazón] caçó, pegorella. 32 perro mastín mastí. 33 perro pachón gos perdiguer. 34 perro pequinés pequinès. 35 perro perdiguero gos perdiguer. 36 perro podenco gos coniller, coniller. 37 perro raposero [zorrero] gos guineuer. 38 perro sabueso [sabueso] gos coniller (o coniller). 39 perro viejo fig [persona experimentada] gat vell. 40 perro zorrero [raposero] gos guineuer. 41 tratar como a un perro [a alguien] tractar (o tenir) com un gos. |
150.
confiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
editar aquest llibre. fer compte(d'algú), confiar en ell, comptar amb ell. deixar (una cosa) en les mans(d'algú) descansar (en algú), tenir plena confiança en ell. esperar (en algú) posar-se a les mans (d'algú) Cp. no fer paga d'una cosa: no poder-hi comptar, no poder-se'n refiar. Ant. Desconfiar [...]
|