101.
floreta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula afalagadora que hom adreça a algú lloant els seus atractius. [...]
|
102.
intimatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb què hom intima algun decret o alguna ordre. Carta intimatòria. [...]
|
103.
irrefragable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom no pot contradir, no pot contrarestar. Un testimoniatge irrefragable. [...]
|
104.
molera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedrera d'on hom extreu pedra dura per a fer moles. [...]
|
105.
plaçada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vianda per a un dia, que hom ha comprat a plaça. [...]
|
106.
reconeixent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reconeix o agraeix allò que hom ha fet per ell. [...]
|
107.
solut
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Component d'una solució que hom considera dissolt en l'altre. [...]
|
108.
supererogació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer més d'allò a què hom està obligat. [...]
|
109.
superxeria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Engany pel qual hom fa prendre quelcom pel que no és. [...]
|
110.
triomfant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'emporta un triomf. De qui hom celebra el triomf. [...]
|