1.
mig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. meitat, centre. cor, en algunes frases. Al cor de l'hivern. 2 De mig a mig: completament. En mig de: Enmig de. Entremig de. Al (bell) mig de. Entre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
incompletament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mig(+ complement verbal o adj.). Mig adormir-se, mig fer, mig plorar, etc. Mig vestit. Mig borratxo. parcialment en part fragmentàriament defectuosament rudimentàriament imperfectament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
imperfectament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imperfecte. mig(+ complement verbal). Ho he mig entès. Els vaig mig veure. a mitges no del tot incompletament insuficientment Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
mitjanament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mediocrement regularment passadorament tau-tau tal·là-tal·lera així així mig mig Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
meitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mig(m.). Tres i un mig. S'ha trencat pel mig. Cp. esberla. Una esberla d'albercoc, una meitat. 2 A la meitat de: A mitjan. A mitjan gener. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
entre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(en l'espai) enmig de,en mig deo al mig de Cp. entremig (adv. ). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
mitjà 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. medial, situat al mig. mig. Classe mitja. Punt mig. (És, però, preferible classe mitjana.) mitgenc intermedi mediocre, de qualitat mitjana. És un escriptor mediocre. passador, mediocre. regular, dit d'una qualitat, d'una bondat, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
sospitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algun indici o aparença. conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar(fig.). Ell de seguida va flairar que [...]
1 v. intr. recelar-se de o ésser recelós de maliciar o malignar malpensar-se. Ja m'ho havia malpensat i, per desgràcia, ho he endevinat. desconfiar de Cp. dubtar. Assegura que ho ha pagat tot, però jo en dubto, sospito que no ho ha fet. 2 v. tr. Presumir alguna cosa, especialment no bona, per algun indici o aparença. → conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar (fig.). Ell de seguida va flairar que allò era mentida. olorar (fig.) escamnar-se, agafar recel. reguardar (tr.), mirar amb sospita una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
informe 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. semiforme, a mig formar. deforme. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
pansit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marcit. semo somall, mig sec, pansit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|