Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
veracitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de veraç. [...]
|
|
2.
exactament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb total exactitud i precisió. Vindré exactament a les 3. Emprat per a emfasitzar la veracitat d'una afirmació, la similitud o la relació estreta d'una cosa amb una altra. Han arribat exactament fins a la plaça. Això és exactament el que em va dir. Ens ha rebut [...]
|
|
3.
crèdit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiança que inspira la veracitat d'algú o d'alguna cosa. Donar crèdit a una notícia. Ell em mereix tot el crèdit. Confiança que inspira la solvència d'algú. És un comerciant que té molt de crèdit. Acte de confiança associat a l [...]
|
|
4.
fe 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creença ferma en la fidelitat, en la veracitat, en la capacitat, d'algú, en la veritat d'alguna cosa, en l'eficàcia d'alguna cosa. Tenir fe en algú. Prestar fe a algú. Una persona digna de fe. Prestar fe a una notícia. Una notícia digna de fe. Tenir fe en un [...]
fe2
[pl. 
|
fe2
[pl.fes ]
1 1 f. [LC] [DR] Creença ferma en la fidelitat, en la veracitat, en la capacitat, d'algú, en la veritat d'alguna cosa, en l'eficàcia d'alguna cosa. Tenir fe en algú. Prestar fe a algú. Una persona digna de fe. Prestar fe a una notícia. Una notícia digna de fe. Tenir fe en un medicament.
1 2 [LC] en fe de loc. prep. Perquè hom cregui fermament en (una cosa).
2 1 f. [HIH] [LC] Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o a un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
2 2 f. [LC] [RE] Creença en els dogmes revelats d'una religió. Perdre la fe. Home de poca fe. Fer acte de fe. La ciència i la fe. Fe cristiana, fe musulmana.
2 3 f. [LC] [RE] Virtut teologal per la qual hom creu en les veritats revelades per Déu. Fe, esperança i caritat.
2 4 f. [HIH] [RE] [LC] Conjunt de dogmes i creences d'una religió. Fe budista, fe cristiana, fe musulmana. La propagació de la fe.
3 1 f. [LC] Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d'home honrat.
3 2 f. [LC] Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor.
3 3 [LC] a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe] Fórmules per a afirmar d'una manera rotunda i emfàtica. A fe que és cert! A fe de Déu que mai no havia vist res semblant.
3 4 [LC] [AD] donar fe d'alguna cosa Certificar-la.
3 5 [LC] [AF] fe d'errates Llista de les errates d'un llibre.
3 6 [LC] [RE] fe de baptisme Certificació d'haver estat batejat algú.
3 7 [LC] fe de vida Certificat de l'existència d'una persona donat per l'autoritat competent.
3 8 [DR] fe pública Autoritat legítima atribuïda a notaris, secretaris de jutjats i de tribunals i a altres funcionaris, perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics.
3 9 [LC] fer fe Testimoniar, servir de prova.
4 1 f. [LC] bona fe Manca de malícia.
4 2 [LC] mala fe Malícia .
5 f. [HIG] En heràld., moble que representa dues mans en faixa que s'encaixen.
[pl.