1.
postinear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fer-se veure, fatxendejar, presumir, gastar fatxenda. [...]
|
2.
aparentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [simular] aparençar. Aparentaba una gran humildad, aparençava una gran humilitat. 2 [parecer por el aspecto] aparentar. La niña aparenta unos cinco años, la nena aparenta uns cinc anys. 3 fer veure, fingir. Aparentar trabajar, fer veure que es treballa. v intr 4 fer-se veure, cridar l [...]
|
3.
aparente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 aparent. Una muerte aparente, una mort aparent. 2 fam [adecuado] adequat -ada. 3 fam [de buen aspecto] que fa goig de veure, escaient. Llevas un vestido muy aparente, duus un vestit que fa goig de veure. [...]
|
4.
interesante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 interessant. Una noticia interesante, una notícia interessant. 2 hacerse el interesante fam fer-se veure, fer el tifa, cridar l'atenció. [...]
|
5.
simular
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 simular. Simular un combate, simular un combat. 2 fer veure. Simula que tiene mucho trabajo, fa veure que té molta feina. [...]
|
6.
ver 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 aspecte. No tiene mal ver, no té mal aspecte. 2 manera de veure f, parer. A mi ver, en la meva manera de veure. [...]
|
7.
alardear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [presumir] gallejar, rumbejar, fer-s'hi veure, fer el tifa, fatxendar, gastar fatxenda. 2 alardear de [jactarse] fer gala de, presumir de, vanar-se de, vanagloriar-se de. [...]
|
8.
hilaza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [hilado] filat m. 2 [hilo grueso] filassa. 3 [hila de un trapo] desfila. 4 descubrir la hilaza fig i fam ensenyar (o deixar veure) el llautó. [...]
|
9.
pisto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 p fr [jugo] brou. 2 [fritada] samfaina f. 3 fig [revoltijo] poti-poti. 4 darse pisto fig i fam fer-s'hi veure, donar-se to (o importància). [...]
|
10.
postín
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fam [presunción] presumpció f, fatxenderia f. 2 importància f, upa f, to. Gente de postín, gent d'upa. 3 darse postín fer el fatxenda, fer-se veure, donar-se to. [...]
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta más ver) a reveure. 11 a ver a veure, vejam. 12 a ver si a veure si, vejam si. A ver si hay agua, a veure si hi ha aigua. 13 como si lo viera com si ho veiés. 14 darse a (o dejarse) ver deixar-se veure. 15 deje que vea deixeu-m'ho veure. 16 dígame a ver a veure (o vejam), digueu. 17 eso está por ver (o eso habrá que verlo) això és a reveure, això caldrà veure-ho. 18 habría que ver que fora bo de veure que. 19 ¡hay que ver! [protesta] ja està bé!, quina barra! 20 ¡hay que ver! [admiración] déu-n'hi-do. ¡Hay que ver la gente que hay!, déu-n'hi-do, quina gentada! 21 hay que verlo para creerlo cal veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara! 26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho vulguis saber. ¡No veas lo que le espera!, no ho vulguis saber, allò que li espera! ¡Tiene un piso que no veas!, no ho vulguis saber, quin pis té 28 no ver ni jota (o no ver tres en un burro) [ser miope] no veure un bou a tres passes. 29 nunca he visto tal cosa (o cosa igual) mai no he vist res de semblant. 30 por lo que veo (o por lo que se ve, o por lo visto) segons es veu (o segons que es veu). 31 que no veo fig i fam que no m'hi veig. Tengo un hambre que no veo, tinc una fam que no m'hi veig. 32 ...que no veas fam ...que déu-n'hi-do. 33 ¡quién te ha visto y quién te ve! fam qui t'ha vist i qui et veu!, qui ho hauria dit! 34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo ja ho veig, ara ho veig. 41 ya verás ja ho veuràs. 42 ya ves, ya ve usted ja veus, ja ho veieu. 43 y si te he visto no me acuerdo fam [persona] fa veure que no em coneix. 44 y si te he visto no me acuerdo fam [cosa] i ja l'has vist prou. v pron 45 veure's. 46 témer intr. Me veo que se ha dejado el grifo abierto, temo que s'hagi oblidat l'aixeta oberta. 47 véase página... vegeu pàgina... 48 verse a la legua (o de lejos) fig veure de lluny. 49 verse en veure's en, trobar-se en. Verse en un apuro, veure's en un compromís. 50 vérselas con uno fig veure's amb algú. 51 vérselas y deseárselas [pasarlas negras] veure's negre. 52 visto que... [en vista de que] vist que..., en vista que..., atès que... |