41.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la [...]
|
42.
avorrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa(Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir [...]
|
43.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar (fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar (fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar (fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar (fig.). Sempre el punxa amb el tema dels diners. ofendre. Aquesta claror ofèn els ulls. engronyar enfadar, causar molèstia. La minyona començà a plorar de tal manera que arribà a enfadar-los. enfastidir o enfastijar, causar tedi o molèstia la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa. torturar (hiperb.) turmentar (hiperb.) atipar (fig.) fotre (vulg.). Això m'ho ha dit per fotre'm. xeringar (fig. fam.), fastiguejar o molestar en extrem. rebentar (fig.). Em rebenta haver de fer això. xinxollar, molestar algú amb demandes insistents. fer escudella (una cosa o una persona) no deixar viure (fig.) donar mala vida (a algú) donar destret (a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia. fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.) pudir-li (a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions! fer pudor (a algú una cosa) (fig.), íd. estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt fer tres coses (la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor) 2 (molestar-se pron.). Prendre's malament un mot o una acció. ofendre's ressentir-se prendre-s'ho malament © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |