En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
El verb annexar significa 'adjuntar una cosa a una altra de manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement' i és transitiu. Per exemple:
Us annexem les fotocòpies dels certificats corresponents.
Amb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu annex amb verbs com [...]
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor, i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)
[...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]