1.
renyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi. Ets molt dolent, noi; sempre t'han de renyar. Renya'l fort: veuràs com s'esmenarà. [...]
|
2.
bonegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renyar, amonestar. [...]
|
3.
brugolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renyar, reganyar. [...]
|
4.
escalfada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escalfament . escalfada d'orelles Acció de renyar, de reprendre fortament. [...]
|
5.
objurgar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reprendre, renyar, fortament (algú) especialment per dissuadir-lo de dir o de fer alguna cosa. [...]
|
6.
renyada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de renyar. [...]
|
7.
escardussar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cardar amb cardes de pues gruixudes. Renyar. [...]
|
8.
renyaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té costum de renyar per qualsevol motiu. [...]
|
9.
esbroncar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escridassar, especialment demostrant disconformitat. El públic ha esbroncat l'àrbitre. Renyar a crits. Dir (a algú) a la cara els seus defectes, les seves faltes, etc., especialment amb careta per carnaval. [...]
|
10.
reprensió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reprendre, de renyar. La reprensió ha de ser justa perquè faci els seus efectes. Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d'una falta la consciència del mal que ha fet. [...]
|