v tr 1 sufocar, asfixiar. Hace un calor que abochorna, fa una calor que sufoca. 2 fig avergonyir, fer enrogir. No intentes abochornarme delante de los demás, no intentis d'avergonyir-me davant els altres. v pron 3 [las plantas] escaldar-se, abrusar-se, cremar-se. 4 fig [avergonzarse] avergonyir-se [...]
v tr 1 [doblar con peso] aclaparar, afeixugar. 2 fig aclaparar, afeixugar. Le agobian las adversidades, l'aclaparen les adversitats. 3 fig [confundir] desconcertar, confondre, avergonyir. Me agobian con tantas atenciones, em desconcerten amb tantes atencions. 4 fig [abrumar] carregar, cansar [...]
córrer. Corramos las sillas hacia la pared, correguem les cadires cap a la paret. 36 córrer, tirar. Correr las cortinas, córrer les cortines. 37 [la balanza] fer inclinar. 38 [avergonzar] avergonyir, confondre. 39 correrla fam fer el calavera. v pron 40 fig fer-se, enretirar-se. Por favor, ¿puede [...]