Resultats de la cerca frase exacta: 20

1. avergonyir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar vergonya (a algú). Amb el seu comportament avergonyeix els seus pares. Sentir vergonya. Fa el mal i no se n'avergonyeix. S'avergonyeix de tenir-lo per amic. Fer sentir (a algú) vergonya, confondre amb retrets. El vaig avergonyir davant de tothom. [...]
2. avergonyir
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]
3. avergonyir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [causar vergonya] avergonzar. Les demostracions del públic avergonyiren els actors, las demostraciones del público avergonzaron a los actores. 2 [fer sentir vergonya] avergonzar. Avergonyir un alumne davant els seus companys, avergonzar a un alumno delante de sus compañeros. v pron 3 [...]
4. avergonyir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Causar vergonya a algú. humiliar posar en ridícul confondre(->) deshonraro causar la deshonra. Aquesta noia, amb els seus fets, deshonra la família. posar en una situació penible donar una bufetada comprometre 2 (avergonyir-sepron.) vergonyar-se empegueir-se torbar-se donar-se vergonya penedi [...]
5. avergonyiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'avergonyir o d'avergonyir-se. [...]
6. capalt -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cap alt. Ves capalta, noia: que sembles geperuda. anar capalt Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res. [...]
7. confondre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de nit, es confonen. Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència. Confondre els seus enemics. Déu ha confós la seva supèrbia. Que el cel et confongui! Desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir. Avergonyir, especialment desconcertar la [...]
8. amagar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
9. acholar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amer v tr 1 avergonyir, fer enrojolar. v pron 2 [avergonzarse] avergonyir-se, enrojolar-se. 3 [insolarse] assolellar-se.  [...]
10. soflamar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr 1 [engañar] engalipar, entabanar. 2 fig [avergonzar] avergonyir, fer enrogir, sufocar. v pron 3 [tostarse] socarrar-se, socarrimar-se.  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>