FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cultura i a l'art desenvolupats als territoris del nord-oest de l'Índia, en el període que seguí l'expedició d'Alexandre el Gran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència dels components d'un grup ètnic a considerar llur grup superior als altres grups o a interpretar les cultures alienes amb els criteris i valors de la pròpia cultura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció a l'estudi de la llengua i la cultura basques. Element lingüístic d'origen basc introduït en una altra llengua. Reafirmació i defensa del poble basc i de les característiques nacionals basques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle xx a través de camins diversos. Època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cultura italiana de l'edat del ferro, localitzada a l'Emília i a la Toscana, que rep el nom de la necròpolis de Villanova, situada als ravals de Bolonya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Provença. Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants. Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals. Dialecte occità parlat a la Provença. Relatiu o pertanyent al provençal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de la vida de la humanitat anterior a l'aparició de l'escriptura. Ciència que estudia la història de la humanitat anterior a l'aparició de l'escriptura, mitjançant les restes de la seva cultura material. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar expansió (a alguna cosa). La Catalunya dels segles xiii i xiv expansionà amb força la seva cultura. El poder creix i s'expansiona. Donar expansió als propis sentiments. Tenien prohibit de riure, d'expansionar-se, de semblar joves. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als talaiots. Relatiu o pertanyent a la civilització indígena de Mallorca i Menorca pròpia de les últimes fases de l'edat del bronze i les primeres de l'edat del ferro. Cultura talaiòtica. Membre d'un poblat talaiòtic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle xx, propugnen en les arts i en la literatura l'experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. [...]
