FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. El departament de guerra, de marina, de finances. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Grup destinat a la recerca i a l'ensenyament d'una matèria determinada en el si d'una universitat sota la direcció d'un cap. Divisió territorial i administrativa de certs estats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ha publicat un estudi sobre el bandolerisme a Catalunya. Estudi d'audiència. estudis culturals Corrent teòric i crític que en un principi analitzava tant l'evolució i les formes de la cultura obrera com de la cultura popular i de massa, i que avui estudia la representació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una cultura passen a una altra. Penetració d'elements lingüístics d'una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural. Nombre d'exemplars d'una publicació arribats a destinatari. És un diari amb molta difusió, arriba a tots els públics. En ràdio i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
literàries de la mateixa època i de la mateixa cultura. Corrent pictòric del segle xix iniciat per G. Courbet i difós arreu, nascut com a reacció al Romanticisme idealista. Moviment literari i artístic, sorgit al primer terç del segle xix, que identifica la literatura i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
antropològica Estudi de les relacions entre cultura i llenguatge, especialment de la manera com les estructures culturals es reflecteixen en les estructures lingüístiques. lingüística cognitiva Lingüística que parteix de la hipòtesi que la llengua és una capacitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de contingut variable d'una publicació periòdica. Gènere del periodisme d'opinió que consisteix en un comentari d'una certa extensió, signat i no sotmès necessàriament a una periodicitat fixa. Escrit d'aquest gènere. Un article de la secció de cultura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rostre. Els trets de la seva fisonomia. Qualitat significativa, característica. Els principals trets del dialecte occidental. a grans trets En poques paraules, sumàriament. tret cultural Unitat significativa més petita en què es descompon una cultura. tret configuratiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
2. casa de cultura Institució municipal de cultura. casa de joc Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs d'atzar. casa de la ciutat Casa de la vila. casa de la Vall Casa del Consell de les Valls d'Andorra, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l'arxiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prehistòria. Les quatre edats mitològiques del món: l'edat d'or, d'argent, de bronze, de ferro. edat antiga Edat de la història que s'estén des dels primers temps històrics fins a la caiguda de l'Imperi romà. edat d'or Època o període millor d'una cultura. edat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malaltia, d'un traumatisme. Una cremada de segon grau. Valor que pot atènyer o tenir una cosa susceptible de variació. Un alt grau de cultura. Un home eloqüent en alt grau. En una sèrie de termes en progressió creixent o decreixent, un dels seus termes. El grau de cocció d [...]
