141.
tolerant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tolera, que té tolerància. [...]
|
142.
vexant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vexa, que contraria vivament. [...]
|
143.
bescambrilla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes de basa en què guanya el jugador que, en les bases que ha fet, ha reunit un major nombre de punts. [...]
|
144.
col·leccionable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser col·leccionat. Obra que surt en fascicles i que, sovint, es reparteix amb un diari, una revista o una altra publicació periòdica. [...]
|
145.
confortant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conforta, que reanima. Paraules confortants. Una beguda confortant. Allò que conforta. Maneguins que serveixen per a abrigar els punys i part dels braços. [...]
|
146.
descriptor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que descriu. Paraula clau que defineix el contingut d'un document i que en facilita la localització. Mot que encapçala una definició de diccionari. [...]
|
147.
performatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, pel sol fet d'ésser enunciat, es realitza l'acció que expressa. L'expressió jo et prometo que vindré és un enunciat performatiu. [...]
|
148.
torner tornera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artesà que afaiçona peces utilitzant un torn. Persona que fabrica torns. Persona que, en un convent, en un hospici, etc., té cura del torn. [...]
|
149.
contratemps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs. [...]
eixamplador -a
![]() |
150.
sis-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 599 davant seu, el que fa sis-cents. Que és una de les sis-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un sis-centè, 1/600. [...]
|