Els nomsdepersonatgeshistòricso bíblics, sants, papes, dinasties, llinatges i personatges mitològics o literaris que tenen tradició detraducció, adopten la forma específica traduïda en un text en català. Per exemple:
Aristòtil
Àrtemis
Carlemany
Dant
Joan XXIII
Juli Cèsar
sant Francesc d [...]
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
Com a norma general, els noms propis d'animals o d'altres éssers deficció no es tradueixen. Per exemple:
Bugs Bunny
el dofí Willy
King Kong
Mickey Mouse
l'os Nere
Rocinante
Alguns noms, però, es tradueixen per tradició. En són un exemple els casos següents:
el ca Cèrber
el Correcamins
el gat [...]
Les designacions de fets històrics singulars es tradueixen.
En català:
la Segona Guerra Mundial
la Guerra dels Segadors
el Dos de Maig
En castellà:
la Segunda Guerra Mundial
la Guerra de los Segadores
el Dos de Mayo
[...]
Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir [...]
Mijaran (o Mig Aran)
Naut Aran (o Alt Aran)
Val d'Aran (o Vall d'Aran)
Vielha (o Viella)
Vilamòs
Ara bé, en textos que emanen de l'Administració es fan servir només les formes araneses, que són les úniques formes oficials.
Quan els topònims inclouen una designació genèrica, aquesta es tradueix en [...]
Com a norma general, el nom propi d'un grup artístic (teatral, musical, de dansa, etc.) no es tradueix. Per exemple:
Cirque du Soleil
Corau Margalida
Los Rebeldes
Queen
The Rolling Stones
No obstant això, els noms d'orquestres, formacions de cambra i companyies de dansa amb una denominació [...]
Els nomsde reis, prínceps i membres de cases sobiranes, dinasties i llinatges, tenen formes específiques en cada llengua. D'acord amb la tradició, en un text en català convé traduir aquests noms i fer servir la forma catalana. Per exemple:
Carles, príncep d'Anglaterra
Felip VI, rei d'Espanya [...]
En general els nomsde premis i distincions es tradueixen. Per exemple:
Eisernes Kreuz: Creu de Ferro
Golden Globes: Globus d'Or
Golden Shoe: Bota d'Or
Grande médaille de la chanson française: Gran Medalla de la Cançó Francesa
Internationaler Karlspreis: Premi Internacional Carlemany [...]
Com a norma general es tradueixen tots els nomsde poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.