31.
antepenúltim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Immediatament anterior al penúltim. En els mots esdrúixols, l'accent cau sobre l'antepenúltima síl·laba. [...]
|
32.
apromptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (una cosa) en estat de servir-se'n o de disposar-ne immediatament. Apromptar una quantitat. [...]
|
33.
au 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a incitar a posar immediatament en execució quelcom, a prendre una resolució, etc. [...]
apromptar
v. tr. [LC] Posar (una cosa) en estat de servir-se'n o de disposar-ne immediatament. Apromptar una quantitat. |
34.
sotsprefecte sotsprefecta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funcionari francès immediatament inferior al prefecte de departament que té l'administració d'un districte comunal. [...]
|
35.
instantani -ània
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no dura sinó un instant, d'una duració imperceptible. Una fotografia instantània. Que es produeix en un instant. La mort fou instantània. La guarició, la desaparició del dolor, és instantània. Que es dissol immediatament, ràpidament soluble [...]
|
36.
ipso facto
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En conseqüència, immediatament. Vaig anar a viure al barri vell i hi vaig fer amics ipso facto. [...]
|
37.
col·locat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les curses de cavalls i de llebrers, el que arriba a la meta immediatament després del primer. [...]
|
38.
me
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
|
39.
te 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
|
40.
arquitrau
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferior de l'entaulament que descansa immediatament sobre el capitell de la columna, especialment en l'arquitectura clàssica. [...]
|