FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre la imatge (d'un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d'aquest formen al fons de l'ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d'ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure's en un mirall. Quan es van veure lligats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure de nou. Oh, si podia reveure la seva pàtria abans de morir! ésser una cosa a reveure Ésser una cosa que cal tornar a veure, a examinar. a reveure Expressió de comiat, especialment a una persona que hom espera tornar a veure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'interessa a veure, a conèixer, alguna cosa. Que cerca de saber allò que no li hauria d'importar. Sou massa curiós. Interessant de veure, de conèixer. Un espectacle curiós. Un exemplar curiós. Una planta molt curiosa. Net i endreçat. És un home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la inquietud, l'agitació, (a algú). Tranquil·litzeu-lo: digueu-li que no ha estat res. Perdre la inquietud, l'agitació. Quan el vaig veure, em vaig tranquil·litzar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa goig de veure, que atreu la mirada pel seu bell aspecte, pel color, etc. La vistosa indumentària de la guàrdia imperial. Ocells que tenen un plomatge vistós. [...]