1.
sagrat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sacre sacratíssim, molt sagrat. sacrosant sant Cp. consagrat(≠ reconsagrat). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
zel
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Cp. fervor, fanatisme, ardor, escalf (fig.), apostolat, proselitisme, foc sagrat (fig.) 2 apetit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
consagrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sacralitzar reconciliar, tornar a consagrar un lloc sagrat que havia estat violat o profanat. 2 dedicar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
sant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sagrat(->), es diu d'un objecte o d'una persona. gloriós. El gloriós fundador dels mendicants. Cp. beneït o beneit 2 Que implica perfecció espiritual. bo virtuós pacient caritatiu 3 festa. 4 m. i f. Persona venerada com a santa. santó, sant mahometà. faquir, asceta [...]
|
5.
orador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arengador tribú, orador polític, esp. popular. paranimf, en les universitats, el qui fa el discurs de començament de curs. predicador(->), orador sagrat. Cp. conferenciant, dissertant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
predicador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sermonador sermonaire(fam.) quaresmer, el predicador encarregat dels sermons de la quaresma. missionero missionista, l'encarregat de fer una tanda de sermons en una parròquia. orador sagrat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
inviolable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sagrat. Els drets de la persona humana són sagrats, però sovint criminalment conculcats. sacrosant. El dret a manifestar i difondre el propi pensament és sacrosant, segons el papa Joan XXIII. intangible sant(fig.) tabú Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
profà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 laico llec(per oposició a eclesiàstic) seglaro secular, pertanyent al segle, a la vida laica (per oposició a religiós). mundà civil Cp. irreverent, temporal, material, terrenal Ant. Sagrat. Religiós. Espiritual. 2 ignoranto ignar inexpert imperit Ant. Entès. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
9.
temple
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 església. 2 casa de Déu (o d'oració) adoratori, lloc on hom adora un déu o un ídol. sinagoga, lloc de culte jueu. mesquitao mosquea, edifici per a l'oració dels musulmans. pagoda, edifici sagrat a la Xina, Índia, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
ordenar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Conferir un orde sagrat. consagrar, es diu només d'un bisbe. 3 Donar una ordre: manar. contraordenaro contramanar, ordenar de no fer allò que hom primer havia ordenat. desmanar, íd. receptar, prescriure, el metge, un medicament o una cura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Posar en ordre. reordenar preordinar, ordenar per endavant les coses. coordinar, posar en ordre per tal de formar un conjunt. concertar, ordenar entre elles les parts. harmonitzar arranjar (→) agençar disposar sistematitzar endreçar endegar acondiciar, posar en bon ordre. compassar, distribuir ordenadament. Una ciutat de vies ben compassades. manegar, posar en ordre un afer embolicat. compaginar, ordenar coses que tenen alguna connexió entre elles. organitzar. Organitzar un exèrcit. metoditzar, ordenar amb mètode. seriar, ordenar formant una sèrie. adotzenar, ordenar per dotzenes. atandar, posar ordre entre la gent, assenyalant tanda o torn. classificar, ordenar coses per classes. classejar, íd. catalogar, ordenar en forma de catàleg. encasellar o encasar, ordenar una cosa distribuint les seves parts en caselles. alfabetitzar, posar per ordre alfabètic. 2 Conferir un orde sagrat. consagrar, es diu només d'un bisbe. 3 Donar una ordre: → manar. contraordenar o contramanar, ordenar de no fer allò que hom primer havia ordenat. desmanar, íd. receptar, prescriure, el metge, un medicament o una cura. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |