41.
Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Font
Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca
Benavarri: benavarrès -esa
Calaceit: calaceità -ana
Fraga: fragatí -ina
Franja: franjolí -ina
Llitera: lliterà -ana
Matarranya: del Matarranya
Ribagorça: ribagorçà -ana
Tamarit: tamarità -ana
Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana
[...]
|
42.
Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
|
43.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
44.
Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
45.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de mots derivats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
|
46.
t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
|
47.
por a o por de? / por (règim nominal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
|
48.
Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font
Fitxes de l'Optimot
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
|
49.
escapar (règim verbal) / escapar de, escapar a, escapar-se
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
|
50.
Ortografia de 'ig' i 'tx' a final de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
Fitxa 6945/1Darrera versió: 23.01.2012Títoltopònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de MadridResposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid, de la província i de la capital de província és madrileny -enya.
ClassificacióCategoria
Toponímia
Morfologia
|