31.
abrigar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resguardar del fred. Abriga'ls amb aquesta flassada. Abrigar-se amb un tapaboques. Abrigar amb una manta. Posar a cobert de les injúries del temps. Aquest ràfec ens abrigarà contra la pluja. Abrigar una planta contra el vent. Posar a l'abric (una nau). Cobrir, tapar. La neu ja abriga [...]
Fitxa 6817/4Darrera versió: 22.03.2022Títollis o els? (pronom feble)RespostaLa forma lis com a plural del pronom li no existeix en català. En comptes de lis cal fer servir les formes corresponents: els, -los o 'ls. Per exemple:
ClassificacióCategoria
Sintaxi
|
||||||||||
32.
enaiguar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'aigua. Enaiguar els camps. El prat s'ha enaiguat. Se li enaigüen els ulls. Aigualir 1 1 . Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se'ls enaiguava. El bestiar, patir d'enaiguament. Si pengeu el morralet a una [...]
|
||||||||||
33.
apreciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinar el valor (d'una cosa). Cal primer apreciar els desperfectes. Apreciar la distància. Percebre 1. Amb la radiografia el metge va poder apreciar l'existència de la lesió. Reconèixer el valor, el mèrit, etc., (d'alguna cosa). Són sacrificis que no te'ls [...]
|
||||||||||
34.
entaular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar, en certs jocs, com els escacs, (les peces) en llurs llocs corresponents del tauler per començar a jugar. Iniciar (el joc o la partida). Iniciar (una discussió, una conversa, una contesa, un combat, etc.). entaular diners Jugar-se'ls. Asseure's a taula per menjar. Ens entaularem a [...]
|
||||||||||
35.
descalçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el calçat (a algú). Si no vols que es mullin les sabates, descalça'ls. Descalça't i fica't de peus a l'aigua. Llevar (el calçat) a algú. Descalçar als nens les sabates. Descalça't les sabates. Posar al descobert la base (d'una cosa). Descalçar un [...]
|
||||||||||
36.
armada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de forces de la marina d'un estat. Antigament, conjunt de forces navals amb una mateixa finalitat operativa. Ramat, especialment d'animals joves que el pagès compra per engreixar-los i vendre'ls un cop criats. fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un cop [...]
|
||||||||||
37.
gelosia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit. Té gelosia del seu germà petit. Enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldríem per a nosaltres. La gelosia del seu entorn la fa viure anguniosa. Li fa gelosia de veure'ls tan ben avinguts [...]
|
||||||||||
38.
amoïnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
|
||||||||||
39.
complaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament tan afectuós. S'ha [...]
|
||||||||||
40.
gens
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens [...]
|
La forma lis com a plural del pronom li no existeix en català. En comptes de lis cal fer servir les formes corresponents: els, -los o 'ls. Per exemple:
En lloc de... | Cal dir... |
Lis vull dir una cosa. | Els vull dir una cosa. |
Vull portar-lis un regal. | Vull portar-los un regal. |
Vaig fer-lis una abraçada. | Vaig fer-los una abraçada. |
Dona-lis les gràcies. | Dona'ls les gràcies. |