Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
golafrejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
menjar. endrapar menjar com un ogre (o com un llop) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar(intr.), menjar amb avidesa. tragaro dragar. El veiessis com draga! endrapar(fam.) manducar(fam.) ensacar(usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam(en llenguatge [...]
1 v. tr. calar (fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar (intr.), menjar amb avidesa. tragar o dragar. El veiessis com draga! endrapar (fam.) manducar (fam.) ensacar (usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam (en llenguatge infantil) omplir el pap (el buc, o el ventrell) llaminejar (intr.), menjar llaminadures. llepolejar, íd. piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany). sobremenjar, menjar en excés. fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora. carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament. menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejar o fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. fer bona taula, menjar esplèndidament. taulejar, estar sovint a taula per menjar. fer honor a un menjar, menjar-ne molt. banquetejar, anar sovint a banquets. aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc. menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment. panarrejar, menjar habitualment molt pa. menjar a dos queixos, menjar voraçment. menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc. menjar com un conill, molt i de pressa. menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. → gastar, corroir. 4 Donar menjar: → alimentar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. tr.
calar (fam.). S'ha calat tot el plat.
clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra.
cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre.
fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill.
fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs.
devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament.
consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn.
tastar, menjar molt poc d'una cosa.
rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa.
prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú.
fer baixar coll avall
pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques.
ficar una cosa al pap, menjar-se-la.
picar, prendre una mica d'un menjar.
embocar-se. M'he embocat tot un pa.
(Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.)
2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte)
golafrejar (intr.), menjar amb avidesa.
tragar o dragar. El veiessis com draga!
endrapar (fam.)
manducar (fam.)
ensacar (usat a Mallorca, Alc.)
fer nyam-nyam (en llenguatge infantil)
omplir el pap (el buc, o el ventrell)
llaminejar (intr.), menjar llaminadures.
llepolejar, íd.
piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany).
sobremenjar, menjar en excés.
fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora.
carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament.
menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana.
menjussar, íd.
menjuquejar o fer menjucs, íd.
fer mengims, menjar poc i sovint.
matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana.
treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament.
eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc.
fer bona taula, menjar esplèndidament.
taulejar, estar sovint a taula per menjar.
fer honor a un menjar, menjar-ne molt.
banquetejar, anar sovint a banquets.
aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc.
menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment.
panarrejar, menjar habitualment molt pa.
menjar a dos queixos, menjar voraçment.
menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc.
menjar com un conill, molt i de pressa.
menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa.
fer una mossada, íd.
menjar en una esgarrapada, íd.
menjar a cremadent, menjar àvidament.
fressar, menjar, els cucs de seda.
desdejunar-se
esmorzar
dinar
berenar
sopar
ressopar
3 Fig. → gastar, corroir.
4 Donar menjar: → alimentar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana