FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma mental que assumeix l'experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l'esfera celeste causada per la [...]
L'expressió per fer referència al fet de disposar de temps per fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions, és tenir temps (o haver-hi temps), i no donar temps. Així doncs, cal dir:
Crec que tindré temps d'acabar els deures. (i no Crec que em donarà temps d'acabar els deures.)
A [...]
La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió [...]
Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres anys que no ens veiem.
Feia mitja hora que el meu fill m'esperava.
Amb aquest mateix sentit, també és possible [...]
Estat atmosfèric associat a un fenomen meteorològic d'una intensitat, freqüència o extensió que supera els llindars que es consideren habituals en unes condicions climàtiques concretes. [...]
Estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics de caràcter convectiu que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones. [...]