Els fons documentals, els arxius i les col·leccions són dipòsits que poden presentar-se en tota mena de suports: paper, magnètics, digitals, objectes diversos.
Quan la designació genèrica no forma part del nom propi, s'escriu amb minúscula. Per exemple:
fons Lluís Companys
fons fotogràfic [...]
a/e L'abreviatura a/e
es pot utilitzar en els casos en què es presentin problemes d'espai
(per exemple, en un imprès per emplenar), però no és necessària per a
les adreces del paper de carta o de les targetes. En aquests casos, com
ja es fa habitualment, es poden imprimir les adreces electròniques [...]
PAPERS MIRÓ, SA
C/ Gran, 3
43003 TARRAGONA
Senyor,
Acusem recepció de la comanda de cartolina 23XGN-95 que us vam fer amb data 21 d'octubre, i us escrivim per demanar-vos que ens trameteu per correu unes mostres de paper MX3 de diferents colors, amb la indicació dels preus.
[... [...]
Departament d'Edició de Libros del Zorro Rojo
No cal traduir els noms de les empreses quan apareixen en forma de logotip d'una marca, sigui quin sigui el suport de comunicació (paper de carta, vehicles, etc.), encara que aquests noms apareguin traduïts dins un text.
[...]
electròniques, de manera que ja adquireixen una distinció gràfica, per exemple, en rodona, subratllat i en blau.
2. En les targetes, en el paper de carta, etc., les adreces de llocs i pàgines web i les adreces de correu electrònic queden separades en una línia, de manera que el més adequat és deixar-les en [...]
.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que [...]
, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.
4. Datació
Si el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot [...]
segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest [...]
Fitxa
5959/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del saluda
Resposta
Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del saluda són els següents:
identificació de qui saluda
salutació
nucli de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).
Un altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el càrrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la fórmula de comiat
la població
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:
1. Identificació de qui saluda
La identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
càrrec i entitat
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.
2. Salutació
La fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.
3. Nucli de la salutació
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.
Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: "La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...".
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.
4. Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.
5. Comiat
Per al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
, doncs, cal introduir la designació del càrrec per mitjà de l'article determinat corresponent.
5. Datació
Sovint, quan la datació figura al quadre on apareixen les referències, l'afer i la destinació, el paper d'ofici també duu impresa l'adreça de l'organisme emissor; aleshores, la datació es pot [...]
Fitxa
5959/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del saluda
Resposta
Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del saluda són els següents:
identificació de qui saluda
salutació
nucli de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).
Un altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el càrrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la fórmula de comiat
la població
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:
1. Identificació de qui saluda
La identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
càrrec i entitat
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.
2. Salutació
La fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.
3. Nucli de la salutació
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.
Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: "La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...".
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.
4. Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.
5. Comiat
Per al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.