FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un jugador, matar amb una carta inferior tenint-ne en el seu joc (una de superior). Barrotar la manilla, l'as. Despendre inconsideradament (els guanys obtinguts abans). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jugada de billar que consisteix a tocar, amb la bola que hom tira, les altres dues boles. Fer carambola. Jugar a caramboles. Joc de caramboles. per carambola Indirectament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent estètic de la literatura barroca castellana que tendeix a l'ús constant de l'enginy, al joc d'idees i a l'expressió original i molt elaborada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavilla numerada de les que es donen a l'atzar als jugadors de billar al començament de cada partida per determinar l'ordre d'entrar en joc. Nàpia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Problema, endevinalla, de difícil solució. Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça del joc d'escacs, en nombre de dues per a cada jugador, que es mou diagonalment, avançant o reculant en cada moviment una o més cases del tauler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar alguna passió (en algú). La música l'apassiona. Agafar una passió, una forta afecció, per algú o alguna cosa. El qui s'apassiona pel joc està perdut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les cartes jugades en una volta o jugada. fer una basa Un jugador, guanyar-la. En tal joc guanya qui fa més bases. Fer basa amb el cavall. [...]
