Resultats de la cerca frase exacta: 120

111. buit
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dins. Fer so de balmat. butxacós, que té buits o cavitats, que no és massís. vacu, buit, esp. en sentit fig. desert(parlant d'un lloc on sol haver-hi gent). En aquella hora, el cafè estava desert. despoblat(dit d'una regió buida de gent) Ant. Ple. Massís. 2 m. Espai buit. buidat, buit practicat [...]
112. fijar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [sujetar] fixar, clavar, enganxar. Fijar una anilla en la pared, fixar una anella a la paret. 2 fig [establecer] fixar, establir. Han fijado su residencia en el desierto, han fixat la seva residència al desert. 3 fig fixar, determinar. No han fijado aún la fecha del viaje, encara no han [...]
113. solitari
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tracte o companyia de la gent. 2 Dit d'un lloc: desert. retirat. És un lloc molt retirat. desacompanyat(dit d'un camí) desanimat, es diu d'un carrer, d'una festa, etc. 3 m. brillant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
114. amazic
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombr [...]
115. cahuilla
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
contactes entre llengües i variants dialectals. En el moment del contacte, els cahuilla ocupaven una extensa zona del centre-sud de Califòrnia (des de les muntanyes de San Bernardino, al nord, fins a Borrego Springs i les muntanyes Chocolate, al sud; des de la muntanya Palomar, a l'oest, fins al desert de [...]
116. kanuri
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
El kanuri constitueix un contínuum dialectal parlat per poblacions sedentàries originàries de les planes de la conca del llac Txad i del desert oriental del Níger. Fou la llengua dels imperis de Kanem i Bornu, que van dominar la regió durant un mil·leni. El kanuri fou important a Fazània fins a la [...]
117. ute
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
chemehuevi, el dialecte més occidental, és parlat per una dotzena d'ancians al sud de Califòrnia, entre els municipis de San Bernardino i Riverside, i a prop de Parker, a Arizona. El territori originari del grup chemehuevi era el desert Mojave. En època precolonial l'integraven uns 800 individus. El [...]
118. pare
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
família padre de familia. 18 pare de la pàtria hist padre de la patria. 19 pare del desert (o de l'erm) hist i relig padre del desierto (o del yermo). 20 pare de l'Església crist Padre de la Iglesia. 21 pare espiritual crist padre espiritual. 22 Pare etern crist [Déu] Padre, Padre Eterno. 23 Pare Noel [...]
119. vent
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó [...]
120. aliment
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, barreja alimentosa molt clara que es dona als animals. ració, porció d'aliments que es dona d'una vegada a una persona o a un animal. ambrosia, en llenguatge mitològic, aliment dels déus. Es diu fig. d'un menjar molt excel·lent. mannào maina, aliment miraculosament fornit als israelites en el desert [...]
Pàgines  12 / 12 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12