1 inflamar ablamaro aflamar fer blandar(una cosa). Fer blandar una teia, donar-li voltes per fer-la acabar d'encendre. arborar, encendre a grans flames. incendiar(un bosc, un edifici, etc.) abrandar, provocar l'incendi d'una cosa. calar foc. Amb una punta de cigarret mal apagada, sense voler [...]

inflamar arborar ablamar aflamar encendre, abrasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enarborar alçar. 2 Fig. encendre, aïrar-se, encabritar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

encendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'encendre. enceniment inflamació deflagració abrandament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. cremar. 2 v tr. encendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cremadís encenívol, de bon encendre. pirofòric(tèc.), espontàniament inflamable. Cp. combustible Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encendre. 2 (un òrgan) irritar. 3 Fig. escalfar enfervorir engrescar entusiasmar, excitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

inflamar arborar aflamar encendre. Ant. Apagar. Cp. esblamar-se: cessar de donar flama un cos en combustió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 unir. 2 Establir un contacte elèctric. endollar encendre. Encén la ràdio. embornar, connectar als borns. xuntar, connectar en paral·lel. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]