Resultats de la cerca frase exacta: 85
|
21.
estopí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substàncies inflamables que hom introduïa a l'orella del canó d'artilleria per encendre'l. [...]
|
|
22.
brasa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de llenya o de carbó reduït per la combustió a l'estat de carbó ardent. Si voleu encendre la pipa, ací teniu els molls i agafeu una brasa de la llar. Estava vermell com una brasa. a la brasa Damunt les brases. Aquestes costelles són fetes a la brasa. Carn a la [...]
|
|
23.
ira
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Violenta irritació contra algú o alguna cosa. Es va encendre d'ira. Inflamat d'ira contra els traïdors. Tremolava d'ira. La ira l'encegava. Concitaren contra ell la ira del poble. Desencadenar, suscitar, les ires de la gent. ira de Déu! Expressió que manifesta ràbia. [...]
|
|
24.
arborar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar l'arbre o els arbres (a una nau). Hissar al cim d'un arbre d'una nau (una bandera o alguna altra cosa). Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur. Alzinar-se . Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava el foc. Arboraren tot el [...]
|
|
25.
estella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment d'una fusta que resulta de tallar-la o obrir-la al llarg amb una destral o un altre instrument. Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d'aquest caixó. Tros que s'ha desprès d'una fusta per esqueixament. Tros que resta d'un bastó, d'un pal, etc., romput [...]
|
|
26.
esca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn dels bolets de soca del gènere Fomes i afins, assecada o torrada, que antigament s'emprava per a encendre foc. esca de bolet Esca 1 1. esca de verger Bolet de soca dels fruiters. esca marginada Bolet de soca de l'ordre de les porials, amb porus i marge clar, que viu sobre fusta [...]
|
|
27.
llàntia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum. Encendre la llàntia. Apagar la llàntia. A la cripta cremen dues llànties nit i [...]
|
|
28.
Participi dels verbs acabats en '-ndre': 'confundit' o 'confós'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que [...]
|
|
29.
dins
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
medicament, dins de l'organisme. Ficar una carta dins un sobre. Ocupar un lloc dins una junta. Educació musical dins l'escola. Recloure's dins el seu món interior. Diversitat de tendències dins un partit. Encendre's una llum dins la nit. Viure dins un ambient determinat [...]
|
|
30.
dormir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un àngel, o dormir com un innocent] Dormir amb tranquil·litat, sense torbacions. dormir com un soc [o dormir com un tronc] Dormir profundament. Ja pots encendre el llum, dorm com un soc. dormir de memòria Dormir ajagut, boca amunt. dormir la mona Dormir a [...]
dormir
|
dormir
1 1 v. intr. [LC] [MD] [ZOA] Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l'activitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-se'n a dormir. Posar-se a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit d'un son, en un son. No he pogut dormir en tota la nit.
1 2 v. intr. [LC] Fer nit. Van dormir a Girona.
1 3 [LC] dormir a la palla No tenir la menor sospita d'una cosa, especialment d'un mal que ens afecta, d'un perill que ens amenaça.
1 4 [LC] dormir amb algú Tenir-hi relacions sexuals.
1 5 [LC] dormir amb un ull obert [o dormir amb els ulls oberts] Vigilar per no ésser sorprès, enganyat.
1 6 [LC] dormir amb un problema (o amb una preocupació, etc.) Esperar l'endemà o un altre dia per resoldre-ho.
1 7 [LC] dormir com les llebres Dormir amb un son lleuger.
1 8 [LC] dormir com un bigalot Dormir com un soc.
1 9 [LC] dormir com un sant [o dormir com un àngel, o dormir com un innocent] Dormir amb tranquil·litat, sense torbacions.
1 10 [LC] dormir com un soc [o dormir com un tronc] Dormir profundament. Ja pots encendre el llum, dorm com un soc.
1 11 [LC] dormir de memòria Dormir ajagut, boca amunt.
1 12 v. tr. [LC] dormir la mona Dormir a conseqüència de l'embriaguesa.
1 13 [LC] dormir pla Dormir profundament, d'una tirada, especialment després d'una gran fatiga.
1 14 [LC] dormir fort Dormir profundament, amb grans dificultats per a despertar-se.
1 15 [LC] dormir segur [o dormir descansat] Estar tranquil, no témer el que pugui esdevenir-se.
1 16 [DE] [HIH] [LC] dormir sobre el camp de batalla Vèncer una batalla o combat.
1 17 [LC] dormir sota sostre Dormir a cobert.
1 18 [LC] no dormir algú totes les hores que té son Estar intranquil, tenir maldecaps.
2 1 v. intr. [LC] Jeure mort, reposar en la mort.
2 2 v. tr. [LC] dormir el son etern Ésser mort.
3 1 v. intr. [LC] Romandre inactiu, no obrar quan caldria fer-ho. Si desitges aquesta plaça, belluga't, no dormis: mira que ell fa tot el que pot per obtenir-la.
3 2 [LC] deixar dormir un afer No ocupar-se'n, interrompre'l momentàniament. Deixem dormir la proposta, la setmana que ve ho veurem més clar.