1.
Represa pronominal dels complements de lloc / Complements de lloc desplaçats / Al Garraf anirem aquest estiu o Al Garraf hi anirem aquest estiu?
Font
Fitxes de l'Optimot
desplaçament caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:
1. Dislocació del complement de lloc
? Complements de lloc imprescindibles per al verb (regits): si es desplacen a la dreta o a l'esquerra de l'oració, sempre es reprenen amb un pronom feble. Per exemple:
Al Garraf hi anirem aquest estiu.
Hi anirem [...]
|
2.
Correlació des de... fins a / des del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
|
3.
Flexió dels quantitatius: massa, força, prou
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple:
En aquella reunió hi havia massa directius.
Vaig conèixer força noies durant aquell estiu.
Ja tinc prou diners per anar de vacances.
Ara bé, en els registres informals i en [...]
|
4.
denominacions de l'Argentina
Font
Fitxes de l'Optimot
text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:
Aquest estiu anem de vacances a l'Argentina / a Argentina.
[...]
|
5.
'de cara a' (en sentit figurat)
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
|
6.
Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
|
7.
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Font
Fitxes de l'Optimot
acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu [...]
|
8.
Ortografia de 'b' (be alta) i 'v' (ve baixa)
Font
Fitxes de l'Optimot
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.
S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
|
9.
Conjuncions correlatives: ara... ara..., ja... ja..., sigui... sigui...
Font
Fitxes de l'Optimot
siga/sia)... sigui (siga/sia)... Per exemple:
Ara està trist, ara està content.
Ja ho hàgiu fet vosaltres, ja ho hagi fet algú altre, el cas és que està espatllat.
Sempre fa mal temps, sigui hivern o sigui estiu.
Les construccions correlatives formades amb adés... adés... i que... que s'usen [...]
Fitxa 8024/2Darrera versió: 30.03.2021TítolConjuncions correlatives: ara... ara..., ja... ja..., sigui... sigui...RespostaEn català, hi ha unes construccions correlatives que serveixen per expressar diverses possibilitats, habitualment dues. Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d'elements, la majoria repetits, com ara... ara..., ja... ja..., sigui (o siga/sia)... sigui (siga/sia)... Per exemple: Ara està trist, ara està content. Les construccions correlatives formades amb adés... adés... i que... que s'usen generalment en registres formals. Per exemple: Adés reia, adés plorava.
ClassificacióCategoria
Sintaxi
|
10.
vacacional, postvacacional
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma vacacional significa 'relatiu a les vacances'. És un derivat culte, ben construït, format a partir del mot llatí vacatione. Per exemple:
Aquest estiu he fet fotos del pis per a un portal de lloguer vacacional.
Així mateix, la forma postvacacional també està ben formada.
Malgrat [...]
|
En català, hi ha unes construccions correlatives que serveixen per expressar diverses possibilitats, habitualment dues. Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d'elements, la majoria repetits, com ara... ara..., ja... ja..., sigui (o siga/sia)... sigui (siga/sia)... Per exemple:
Ara està trist, ara està content.
Ja ho hàgiu fet vosaltres, ja ho hagi fet algú altre, el cas és que està espatllat.
Sempre fa mal temps, sigui hivern o sigui estiu.
Les construccions correlatives formades amb adés... adés... i que... que s'usen generalment en registres formals. Per exemple:
Adés reia, adés plorava.
Que cars, que barats, n'hi havia de tot tipus.