desplaçament caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:
1. Dislocació del complement de lloc
? Complements de lloc imprescindibles per al verb (regits): si es desplacen a la dreta o a l'esquerra de l'oració, sempre es reprenen amb un pronom feble. Per exemple:
Al Garraf hi anirem aquest estiu.
Hi anirem [...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple:
En aquella reunió hi havia massa directius.
Vaig conèixer força noies durant aquell estiu.
Ja tinc prou diners per anar de vacances.
Ara bé, en els registres informals i en [...]
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.
S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
siga/sia)... sigui (siga/sia)... Per exemple:
Ara està trist, ara està content.
Ja ho hàgiu fet vosaltres, ja ho hagi fet algú altre, el cas és que està espatllat.
Sempre fa mal temps, sigui hivern o sigui estiu.
Les construccions correlatives formades amb adés... adés... i que... que s'usen [...]
La forma vacacional significa 'relatiu a les vacances'. És un derivat culte, ben construït, format a partir del mot llatí vacatione. Per exemple:
Aquest estiu he fet fotos del pis per a un portal de lloguer vacacional.
Així mateix, la forma postvacacional també està ben formada.
Malgrat [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)