1.
pap
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (d'un ocell) gavatx 2 coll. 3 estómac. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
fart 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que està excessivament tip. afartar-se. tenir el buc (o el sac, o el pap) ple 2 satisfet, cansat. 3 Amic de menjar molt. fartaner menjador(adj.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
dejú
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 panxabuit(fam.) tenir el pap buit(fam.) 2 faltat, privat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
tip 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. fart sadoll replè tenir el ventre (o el buc, o el sac, o el pap) ple atipar-se. Els participis passats dels verbs adduïts allí tenen el sentit de tip. Ant. Aganat. Afamat. Insaciat. 2 Fig. cansat(fig.). fastiguejat enfastidit estar (d'una cosa o d'una persona) fins als ulls (o fins a [...]
|
5.
pedrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pedraire, el qui treu pedra de les pedreres. 2 Segon estómac d'un ocell. El primer estómac s'anomena pap (->). pedreny morella grier Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
sotabarba
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
galamó barballera, es diu quan la carn és flàccida. També es diu de l'equivalent en un animal, com el bou. pap(fam.) papada, sotabarba molt pronunciat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
barba
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 2 Extremitat inferior de la cara. barbó mentó barbeta pap, la part compresa entre el mentó i el coll. sotabarba o galamó barbada, maxil·lar inferior del cavall i totes altres haveries. 3 pl.barbim. Cp. filaments, arrels, desigualtats Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
xerraire
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
al pap) Ant. Discret. Callat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Inclinat a parlar molt. → parlador. garoler o gàrola garlaire garrulador barbollaire garganter parauler o paroler rallador tenir més paraules que un breviari (Alc.) ésser un borinot, dit d'una persona que mai no calla. ésser un palatreca (xerraire informal) ésser una mallerenga (persona xerraire). Ant. Callat. Taciturn. Eixut. Escàs de paraules. 2 Inclinat a xerrar les coses d'altri. bocamoll o moll de boca bec moll fluix de llengua indiscret reportador o reporter Cp. novatxer o portanoves delator espieta acuseta trompet o trompeta, persona que tot ho xerra. no saber tenir res al ventrell (o al pap) Ant. Discret. Callat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
estómac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
païdor ventrell pap(fam.) gavatx(fam.) pedrenyo pedrer(d'ocell), fam., d'una persona. Ésser de bon pedreny, tenir bon estómac. grier, íd. morella, íd. païdor de camell, estómac sa, que ho paeix tot sense dificultat. tripes, estómac d'un animal, esp. com a menja. Un plat de tripes. quall [...]
|
10.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
parenostre, el rosari, etc. ( pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd [...]
|