1.
pap
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (d'un ocell) gavatx 2 coll. 3 estómac. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
fart 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que està excessivament tip. afartar-se. tenir el buc (o el sac, o el pap) ple 2 satisfet, cansat. 3 Amic de menjar molt. fartaner menjador(adj.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
dejú
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 panxabuit(fam.) tenir el pap buit(fam.) 2 faltat, privat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
tip 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. fart sadoll replè tenir el ventre (o el buc, o el sac, o el pap) ple atipar-se. Els participis passats dels verbs adduïts allí tenen el sentit de tip. Ant. Aganat. Afamat. Insaciat. 2 Fig. cansat(fig.). fastiguejat enfastidit estar (d'una cosa o d'una persona) fins als ulls (o fins a [...]
|
5.
pedrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pedraire, el qui treu pedra de les pedreres. 2 Segon estómac d'un ocell. El primer estómac s'anomena pap (->). pedreny morella grier Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
sotabarba
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
galamó barballera, es diu quan la carn és flàccida. També es diu de l'equivalent en un animal, com el bou. pap(fam.) papada, sotabarba molt pronunciat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
barba
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 2 Extremitat inferior de la cara. barbó mentó barbeta pap, la part compresa entre el mentó i el coll. sotabarba o galamó barbada, maxil·lar inferior del cavall i totes altres haveries. 3 pl.barbim. Cp. filaments, arrels, desigualtats Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
xerraire
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
al pap) Ant. Discret. Callat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
estómac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
païdor ventrell pap(fam.) gavatx(fam.) pedrenyo pedrer(d'ocell), fam., d'una persona. Ésser de bon pedreny, tenir bon estómac. grier, íd. morella, íd. païdor de camell, estómac sa, que ho paeix tot sense dificultat. tripes, estómac d'un animal, esp. com a menja. Un plat de tripes. quall [...]
|
10.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
parenostre, el rosari, etc. ( pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd [...]
1 v. redir, tornar a dir. repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit. manifestar (→) comunicar (→) fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més! saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia. clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc. cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar. sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot. parlar. Parlar bestieses. opinar, dir allò que hom opina. amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig. engegar. Engegar una mentida. deixar anar, íd. proferir. Proferir un insult. pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula. afluixar, íd. desfer-se (en excuses, compliments, etc.) enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa. declarar. Li declarà que l'estimava bojament. anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova. exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola! afirmar (→) protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai! borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls. cridar, dir una cosa cridant. vociferar, íd. recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud. subratllar, íd. prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions) esclatar (en injúries, en improperis) recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia. resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd. Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res. 2 (dir-se pron.) → anomenar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |