FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús d'un epítet, d'un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona. Ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu. per antonomàsia Per excel·lència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració d'un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes. Fet d'estar constituït el paradigma d'un nom, pronom o verb per formes de temes diferents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar nom (a algú o a alguna cosa). Els nombres que no tenen altres submúltiples que ells mateixos i la unitat, els anomenem nombres primers. Fer referència (a algú o a alguna cosa) mitjançant un nom determinat. Es deia Joana, encara que l'anomenaven pel sobrenom. Solia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte bilateral en què intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i en nom d'una altra persona a la qual representa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escut militar medieval de forma rectangular. Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació. Obertura rectangular practicada a la part superior d'una paret o d'un envà, sobre una porta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
