81.
ablandar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 estovar, ablanir, reblanir, amollir. 2 [golpear a alguien] estovar. 3 fig [calmar] calmar, apaivagar, tranquil·litzar. Ablanda a tu jefe, tranquil·litza el teu cap. v intr 4 [el viento, la tempestad] espassar, amainar, calmar-se pron. 5 [el frío] assuaujar-se pron, disminuir. v pron 6 [...]
|
82.
apresurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [acelerar] apressar, cuitar. Apresurar el paso, apressar el pas. 2 [apremiar] apressar, donar pressa. 3 [anticipar] precipitar. Apresuré el viaje en vista de tu carta, vaig precipitar el viatge en vista de la teva carta. v pron 4 apressar-se, afanyar-se. Se apresuró a cederme el asiento, s [...]
|
83.
allá
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aquells temps, aquells dies. 7 allá en mis tiempos en el (o al) meu temps, en (o a) la meva època. 8 allá se las componga ja s'ho farà, per ell serà, que s'aclareixi. 9 allá se va és si fa no fa el mateix. 10 allá tú tu mateix. 11 allá tú (o usted) si ets (o sou) ben lliure de. 12 ¡allá va! [al lanzar [...]
|
84.
creer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
según creo yo tal com em penso, a mi m'ho sembla. 11 ¿tú crees? vols dir?12 ¡ya lo creo! fam ja ho crec que sí!, naturalment!v intr 13 [tener como bueno] creure. Creer en la amistad, creure en l'amistat. v pron 14 creure's. 15 creérselas creure's qui sap què. 16 ¡es para no creérselo! n'hi ha per a no [...]
|
85.
persona
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
persona [sin intervención] de tu a tu. 9 en persona en persona. Iré en persona, hi aniré en persona. 10 persona de calidad (o de categoría) persona de categoria. 11 persona de cuidado [granuja] persona capaç de fer-ne de totes. 12 persona de leyes home de lleis. 13 persona de recursos persona de recursos [...]
|
86.
modo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [manera] mode, manera f. 2 gram mode. 3 dr mode. 4 mús mode. 5 pl [modales] maneres f, educació f sing, principis. 6 al modo de a la manera de. Trabajan al modo de sus antepasados, treballen a la manera de llurs avantpassats. 7 a mi (o tu, etc) modo a la meva (o teva, etc) manera. 8 a modo de [...]
|
87.
merecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: envejecer] 1 merèixer, merèixer-se pron. Por su gran generosidad, merece la admiración de todos, per la seva gran generositat, mereix (o es mereix) l'admiració de tothom. 2 [con infinitivo] merèixer (o merèixer-se) de. Tu problema merece ser estudiado, el teu problema mereix [...]
|
88.
bola
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desplegades. 10 a mi (o tu, o su, etc) bola fam a la meva (o teva, o seva, etc). 11 bola del mundo bola del món. 12 bola de nieve bot [Viburnum opulus] boles de neu. 13 bola de nieve fig bot [rumor que crece] bola de neu. 14 ¡dale bola! tornem-hi!15 dar bola [al calzado] enllustrar, embetumar. 16 dar bola [...]
|
89.
contra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la otra, una porta está davant de l'altra. 5 en contra en contra. Si tú vas a favor, yo iré en contra, si tu hi vas a favor, jo hi aniré en contra. 6 en contra de en contra de. 7 en contra mía, tuya, suya en contra meu, teu, seu. 8 estar (o ir) contra (o en contra de) anar contra, estar en contra de [...]
prep 1 contra. Nadar contra la corriente, nedar contra el corrent. 2 [en dirección a] contra. Contra el norte, contra el nord. 3 [en contacto] contra. Pon la escalera contra la pared, posa l'escala contra la paret. 4 [enfrente] davant de, davant per davant de, en front de. Una puerta está contra la otra, una porta está davant de l'altra. 5 en contra en contra. Si tú vas a favor, yo iré en contra, si tu hi vas a favor, jo hi aniré en contra. 6 en contra de en contra de. 7 en contra mía, tuya, suya en contra meu, teu, seu. 8 estar (o ir) contra (o en contra de) anar contra, estar en contra de. m 9 contra. Los pros y los contras, els pros i els contres. 10 mús [pedal del órgano] contra. 11 pl mús baixos profunds. f 12 fam dificultat, inconvenient m. 13 esport [esgrima] contra. 14 hacer (o llevar) la contra a uno fam [oponerse] fer (o portar) la contra a algú. 15 jugar a la contra jugar al contraatac. |
90.
grado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal grat, a desgrat. 13 de segundo grado mat [ecuación] de segon grau. 14 en mayor o menor grado poc o molt, poc més, poc menys. 15 en sumo (o último, o alto) grado (o en grado superlativo) en últim (o en alt) grau (o en grau superlatiu). 16 mal de mi (de tu, de su) grado a desgrat meu (teu, seu). [...]
|