FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un vehicle automòbil. fer la baca a algú [o donar la baca a algú] Fer-lo anar enlaire, posat sobre una vela, una lona, etc., estirant la vela, la lona, bruscament al mateix temps les persones que la tenen agafada per les vores. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girant-me bruscament he sorprès la mirada d'intel·ligència que s'han donat. Una cosa inesperada, colpir l'ànima (d'algú). Em sorprèn que us en desdigueu, ara. Em sorprèn en ell tanta fermesa. Meravellar (algú) amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible. Em sorprens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Regular1 2 1 . Instrument que serveix per a tirar o estirar. Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues gomes unides per un tros de cuir, badana, etc., en què es posen pedretes, perdigons, etc., que hom llança estirant les gomes i deixant-les anar bruscament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cantell. Extrem o angle d'una cosa més o menys dura que se'n pot separar amb facilitat. Un cantell de pa és un crostó. Dona-li un cantell de formatge i un tros de pa. Aresta 3. fer cara i cantell V. cara. Vora de la plataforma continental a partir de la qual es baixa bruscament a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll sec que fa alguna cosa en trencar-se, badar-se, disgregar-se, bruscament, en esclatar, en batre l'aire violentament. fer un pet com una gla Rebentar-se. Gas evacuat per l'anus amb soroll. Embriaguesa. anar pet Anar begut. pet de monja Galeta molt petita, rodona i aplanada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb penes i treballs li vaig arrencar els diners que em devia. No li podem arrencar els llibres que li hem deixat. Arrencar a algú una resposta, una prometença, una confessió. Començar bruscament (una acció que exigeix un esforç considerable, que costa de produir-se). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bruscament a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. Rompre a plorar. Els gossos van rompre a lladrar. Començar bruscament (una acció). Rompre el plor. Rompre la marxa. Un fenomen natural, una acció física, iniciar-se, començar a manifestar-se. Rompre el dia. Rompre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al fusell. Menjar1 1 1. Cala mongetes amb ceba cada dia. Mira aquest noi com cala! Tot el menjar que li han tret, se l'ha calat. Treure fils (a una roba), fer forats (en una roba, un paper, una planxa, etc.), fent dibuixos que recorden el de les puntes o randes. Un motor, aturar-se bruscament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acte, sense perdre temps. a cop segur Immancablement. de cop Sense pensar-s'hi, bruscament, sobtadament. de cop i resposta [o de cop i volta, o de cop sobte] De cop. Acció sobtada exercida per un element natural. cop de mar Onada forta. cop de vent [o cop d'aire] Ventada. Un cop d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Iniciar l'evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part. trencar el son Fer una dormida curta. Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l'esquerra. Quan sereu al molí, trenqueu a la dreta per un caminoi que [...]
