Com a norma general, les designacions de càrrecs es tradueixen. Per exemple:
el conseller delegat de l'empresa
la cap del Servei de Contractació
els membres del Parlament
la presidenta de la cooperativa
la primera ministra del Regne Unit
En els casos en què una traducció literal resulta [...]
entre la Direcció General de la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de la Funció Pública de l'Estat permet...
Tal com disposen la Llei del sòl del Parlament de Catalunya i la Llei estatal del sòl...
[...]
claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d [...]
Definició
Des d'un punt de vista terminològic, la forma convocatòria és un terme genèric que fa referència a més d'un document administratiu. De fet, una convocatòria, entesa com a document, és un escrit per mitjà del qual es demana a algú que es presenti en un lloc, en una data determinada [...]
Definició
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
Com es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats [...]
solució Ministeri d'Afers Estrangers.
Es recomana de fer servir, per al cas de l'Estat espanyol, Ministeri d'Afers Exteriors i ministre, ministra d'Afers Exteriors, tant si apareixen amb la designació completa com si apareixen amb la designació incompleta.
Per a la resta de casos, en què habitualment no [...]
Les designacions d'accidents i llocs geogràfics tenen dues parts: el nom genèric (és a dir, mots com mar, riu, serra, pic, plana, delta, península, coll, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu amb minúscula inicial dins d'un text (excepte si apareix sol i equival a tota la [...]
Les designacions de vies urbanes i interurbanes tenen dues parts: el nom genèric de la via pública (és a dir, mots com carrer, plaça, passeig, ronda, passatge, camí, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu sempre amb minúscula inicial dins d'un text, mentre que el nom propi del lloc [...]
Els noms de les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els noms de persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. Per exemple:
Industria Española del Aluminio
Laboratorios Esteve [...]
Les abreviatures, com a representació escurçada d'un altre mot, no s'han de partir a final de ratlla. Tampoc no s'han de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot o la xifra que acompanya. La majoria de programes de tractament de textos inclouen combinacions de tecles que permeten [...]