FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La corda més gruixuda i que dona el so més greu en els instruments de corda, com el violí o la guitarra. Registre de l'orgue de tubs tapats que sonen una octava més baixa del que correspondria a la seva llargada. Joc de clavecí, que sona a l'octava greu. Campana de so [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deformar (una cosa) per compressió, aplanant-la, disminuint-ne el gruix. Ell havia deixat el capell sobre una cadira, i jo m'hi vaig asseure al damunt i el vaig aixafar. aixafar la guitarra a algú Desbaratar-li els plans, els propòsits, etc. Fer perdre del tot (a algú) la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Part constituent d'un medicament compost. Espècies astringents, tòniques. Conjunt de drogues que tenen propietats semblants. Mena1 2 1 i 2 2. Hi ha gent de tota espècie. Quina espècie d'home és? Aquell instrument és una espècie de guitarra: s'hi assembla molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gent són? És una mena d'home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de bolets no gens gustosos. No soc de mena menjador. Persona o cosa semblant a la classe a què es fa referència. Aquell instrument és una mena de guitarra. de mena Per natura. De porc i de [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els dits, amb la qual cosa se n'escurça la longitud vibrant. El mànec d'un violí, d'una guitarra. Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla en forma de tub i recta, amb un peu molt llarg i musculós (Solen vagina). Peça de l'estern. Apòfisi inferior del martell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, part vocal destinada a les veus de baix. To greu d'un instrument. Els baixos del contrabaix. Instrument que executa un baix. Part greu o baixa que serveix de base a l'harmonia. baix elèctric Instrument cordòfon semblant a la guitarra elèctrica, generalment de quatre cordes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, noguera, roure, xicranda, banús i altres. Eina de fuster emprada per a fer filets a les motllures. Tira metàl·lica que divideix en trasts el diapasó de la guitarra. Ornament de fusta diversa en els instruments de la família del violí. Fre suau, usat especialment per als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
budell, que encreuat amb d'altres forma el cordatge d'una raqueta de tennis. Corda elàstica, allargada i de diàmetre regular, tesada entre dos punts, emprada en els instruments cordòfons, que es fa vibrar polsant-la, fregant-la amb un arquet o percudint-la. Les cordes d'una guitarra, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb quatre barbellons grossos a cada maxil·lar, que és d'origen americà (Ictalurus melas). peix guitarra Peix de la família dels rinobàtids, amb les aletes pectorals soldades al cap, molt poc freqüent a la nostra mar (Rhinobatos rinobatus i R. cemiculus). peix lloro [...]
