1.
Verb argüir: ús de la dièresi
Font
Fitxes de l'Optimot
En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]
|
2.
Apostrofació dels pronoms febles / Combinacions de dos pronoms
Font
Fitxes de l'Optimot
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
|
3.
Els accents diacrítics / Plural, compostos i derivats dels mots amb accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
|
4.
'somiar' o 'somniar'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament:
He somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània.
[...]
|
5.
Ortografia de 'b' (be alta) i 'v' (ve baixa)
Font
Fitxes de l'Optimot
verb: cabota (cap), llobató (llop), sabem (sap), etc.
S'escriu v:
en les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.
davant de vocal, si v alterna amb u en mots d [...]
|
6.
La ce trencada ('ç') / Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Font
Fitxes de l'Optimot
, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.
quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.
quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.
[...]
|
7.
Accent diacrític: déu o deu?
Font
Fitxes de l'Optimot
és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
|
8.
Accent diacrític: són o son?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del matí [...]
|
9.
Accent diacrític: sé o se?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S [...]
Fitxa 6274/3Darrera versió: 29.12.2021TítolAccent diacrític: sé o se?RespostaHi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se. S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar. S'escriu se quan és un pronom feble: Va a dutxar-se, La festa se celebra cada any. ClassificacióCategoria
Ortografia
Fitxes relacionades |
10.
Accent diacrític: és o es?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
|
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S'escriu se quan és un pronom feble: Va a dutxar-se, La festa se celebra cada any.