FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atorgar poders (a algú). Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exerceix la màgia. Màgia. Pertanyent a la màgia o als màgics. Art màgica. Un poder màgic. Que produeix efectes extraordinaris, meravellosos. El poder màgic de l'art. [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. Extorquir els tresors d'un poble. Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.). Extorquir tributs a un país conquerit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ultrapassar en poder, alçària, etc. Ell sobergueja els altres en enginy. Una torre que sobergueja totes les del voltant. Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar. [...]
