que presenten dubte amb les parelles o/u o b/v. Per exemple, de la paraula catalana boca fem els derivats catalans boqueta o bocassa; en canvi, el mot bucal, que semblaria un derivat de boca, prové directament del llatí buccalis, i és per això que s'escriu amb una u i no amb una o.
Aquesta llista [...]
següents:
rai, ra-ïm
du-ia, con-du-ï-a
peu, pe-üc
rei-na, re-ï-na
Cal recordar que la funció de la dièresi no és marcar la vocal tònica, sinó indicar que dues vocals s'han de pronunciar separadament, en dues síl·labes distintes. Així, la dièresi pot coincidir amb la síl·laba tònica de la paraula (ra-ïm [...]
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
En general, els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d'usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l'ús de l'apòstrof. Per exemple:
L'autora d'Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
L'Ara treu un [...]
Els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l'apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l'apòstrof en casos com els següents:
Les citacions:
El director va qualificar [...]
llegeixen com qualsevol altra paraula, els articles el i la i la preposició de s'apostrofen o no d'acord amb les regles generals d'apostrofació dels mots sencers: el PIB, l'INCAVI, la NASA, l'UCI, l'UNICEF, de RENFE, d'IVA.
Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra [...]
