FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
euxantina, contrasta amb la pronúncia fricativa de clixé, pixar, Xixona (§?2.6.7.2c), o disbauxa, nauxer, rauxa (§?2.6.7.2d). 85 Les lletres b) Entre vocal i consonant: ambidextre, buxbaumial, dextrina, èxtasi, inexpert, juxtaposar, sextant, tèxtil, textura; foxtrot, Oxford. Quan la x ocorre darrere i [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
'fulla': afil·le, clorofil·la ? -fil, -fília 'afecte': bibliòfila, zoofília ? gal·l(o)- : gal·licisme, gal·loromà ? mil·l(i)- 'mil': mil·lenari, mil·lèsim ? mi lè, miler, milenar 45 Les lletres QUADRE 13 (Continuació) Distribució de les grafies l i l·l L · L L EN DERIVATS CULTES DE RADICALS ACABATS EN [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
En mots patrimonials, tots dos sons laterals, [ ? ] i [l], es geminen en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl. La grafia tll representa el so [ ?? ]: ametlla, batlle, espatlla, motlle, motllura, rotllo, vetlla; Rotllan (antropònim), Batllori, Cotlliure (però Bell - lloc [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les grafies amb què s'escriuen els sons nasals són m, n o ny, tal com es pot veure en el quadre 25. 79 Les lletres QUADRE 25 Les grafies dels sons nasals SO GRAFIA EXEMPLES [m] m magre, mas, meu, mirar; cama, dimoni, home, premi, tumult; forma, pulmó, ritme; colom, lligam, rem; Manel, Marta, Adam [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
nnàber, Monnars, Vilanna (topònims). 81 Les lletres El grup nn se simplifica en alguns manlleus com escàner, espinàquer, tenis (i tenista, fron-tenis), xeiene, i en alguns cultismes com britànic, Aníbal, Apenins, Peloponès. Cal tenir present que determinats mots pronunciats habitualment amb [nn] s'escriuen amb [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
corresponen als sons sonors ([b], [d] i [g]) també s'usen per a les variants aproximants ([ ? ], [ð], [ ? ]) que els oclusius sonors tenen en determinats contextos, principalment intervocàlics, i que no tenen incidèn-cia ortogràfica: o[ ? ]ert, i[ð]ea, a[ ? ]afar. 67 Les lletres Les consonants oclusives no [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, Cabdet. d) En interior de mot, a final de síl·laba s'escriu p davant de t, c, s i n, i s'escriu b davant de d: abrupte, acceptar, adoptar, baptisme, ceptre, cripta, concepte, escriptor, recepta, repte, rèptil, ruptura, voluptuós, Neptú, Egipte; corrupció, descripció, egipci, 69 Les lletres erupció [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
de b i v tenint en compte els aspectes descrits. 71 Les lletres QUADRE 23 Distribució de les grafies b i v a inici i a final de síl·laba B V A INICI DE SÍL · LABA ? Davant l, r: blanc, moble, brut, arbre ? Davant m: combat, també ? Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d'una mateixa [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
perdut (cf. perduda), salut (cf. saludar). Notem especialment els noms femenins acabats en -tat o -dat (possibilitat, qualitat, realitat, seguretat; bondat, claredat). 73 Les lletres En canvi, per raons etimològiques, s'escriu d en el mot fred, i en alguns mots aguts de formació culta o procedents [...]