Resultats de la cerca bsica: 42

Ortografia catalana
31. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
principals grafies dels sons [ d?z ] i [ t?s ]?en posici intervo-clica. 59 Les lletres QUADRE 19 Distribuci de les grafies dels sons [ d?z ], [z] i [? t?s ]: tz i ts SONS GRAFIA EXEMPLES [ d?z ] tz atzar, dotze, metzina, Lltzer [ d?z ]?/?[z] analitzar, organitzaci, suavitzant [ t?s ] ts llets, potser [...]
32. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, viatj. 2.6.6.4. En els parlars que no diferencien la pronncia de tg i tj ([ d?? ]) de la pro-nncia de g i j ([ ? ]), conv tenir en compte que s'escriu tg i tj entre vocals: 61 Les lletres a) En les terminacions -atge i -etge (en qu el dgraf s precedit de a o e tniques, respectivament, i seguit [...]
33. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
lletres El so [ ? ] apareix escrit en alguns cognoms amb la grafia x entre vocals, en comptes de ix: Crexells, Dexeus, Fox, Ganduxer, Rexach. 2.6.7.4. El so palatoalveolar africat sord [? t?? ]? s'escriu mitjanant el dgraf tx entre vocals i a final de mot (i, en manlleus, tamb a inici de mot i darrere [...]
34. La grafia dels mots. L'APSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
o no de h) l'via, l'hora, l'opini, l'ungla, l'rsula, l'Havana, l'ndia, l'URSS, l'NBA Davant els noms polisllabs de les lletres d'altres alfabets l'alfa, l'lef, l'micron No s'apostrofa Davant i o u tones (precedides o no de h) la idea, la uni, la histria, la Isabel, la Illria, la UGT [...]
35. La grafia dels mots. L'APSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, la Illria, la INTERPOL, la ITV, la uni, la humanitat, la ultradreta, la UdL, la UEFA (notem en els tres darrers exemples l'accent principal damunt la e). Tampoc no s'apostrofa l'article femen davant de les lletres i dels noms de les lletres: la e, la s, la a, la efa, la hac; ni tampoc davant dels [...]
36. L'accent i la diresi. TRACTAMENT GRFIC DE LA SLLABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
dos fragments per a indicar la transici del mot d'una ratlla a la ratlla segent. (Per a altres usos del guionet, vegeu 4.3e.) Els mots se solen partir respectant la integritat de les sllabes, de manera que la divisi no separi lletres que representen sons d'una mateixa sllaba fnica. Cal tenir [...]
37. La grafia dels mots. L'APSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
lletres dels altres alfabets d'acord amb les regles generals d'apostrofaci: l'alfa, l'micron, precedit d'lef. En canvi, no s'ha d'apostrofar davant els noms de lletres monosllabs o que comencen per sons que es poden sensibilitzar: la ain, la het, seguit de he. Tamb cal evitar l'apostrofaci davant [...]
38. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Derivats si el prefix precedeix majscula i el mot prefixat constitueix un nou nom propi: Cisjordnia, Prepirineus ? Derivats: ? Si s un conjunt lexicalitzat format per un nom o un adjectiu precedit de no: no-belligerncia, no-violent ? Si el prefix precedeix majscules, xifres, smbols, cometes o mots [...]
39. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
('immigrant en situaci irregular'), un sensesostre ('indigent'). b) Quan el prefix precedeix majscules, xifres, smbols, cometes o mots en cur-siva (marcats tipogrficament en rodona en els exemples): anti - OTAN, fluorescncia anti - Stokes, ex - Iugoslvia, ex - URSS, l'Europa post - Maastricht, l'era pre [...]
40. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Nom femen (pl. mans), 'terminaci del bra': Dona'm la m. T les mans fredes. ma Possessiu ton (pl. mes): Ma mare. ms Adverbi, quantitatiu i nom mascul: En vull ms. Tinc ms anys que tu. Les sumes s'indiquen amb un ms entre les xifres. mes Nom mascul (pl. mesos), 'part de l'any': El mes de [...]
Pgines  4 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>