principals grafies dels sons [ d?z ] i [ t?s ]?en posició intervo-càlica. 59 Les lletres QUADRE 19 Distribució de les grafies dels sons [ d?z ], [z] i [? t?s ]: tz i ts SONS GRAFIA EXEMPLES [ d?z ] tz atzar, dotze, metzina, Llàtzer [ d?z ]?/?[z] analitzar, organització, suavitzant [ t?s ] ts lletsó, potser [...]

, viatj. 2.6.6.4. En els parlars que no diferencien la pronúncia de tg i tj ([ d?? ]) de la pro-núncia de g i j ([ ? ]), convé tenir en compte que s'escriu tg i tj entre vocals: 61 Les lletres a) En les terminacions -atge i -etge (en què el dígraf és precedit de a o e tòniques, respectivament, i seguit [...]

lletres El so [ ? ] apareix escrit en alguns cognoms amb la grafia x entre vocals, en comptes de ix: Crexells, Dexeus, Foxà, Ganduxer, Rexach. 2.6.7.4. El so palatoalveolar africat sord [? t?? ]? s'escriu mitjançant el dígraf tx entre vocals i a final de mot (i, en manlleus, també a inici de mot i darrere [...]

o no de h) l'àvia, l'hora, l'opinió, l'ungla, l'Úrsula, l'Havana, l'Índia, l'URSS, l'NBA Davant els noms polisíl·labs de les lletres d'altres alfabets l'alfa, l'àlef, l'òmicron No s'apostrofa Davant i o u àtones (precedides o no de h) la idea, la unió, la història, la Isabel, la Il·líria, la UGT [...]

, la Il·líria, la INTERPOL, la ITV, la unió, la humanitat, la ultradreta, la UdL, la UEFA (notem en els tres darrers exemples l'accent principal damunt la e). Tampoc no s'apostrofa l'article femení davant de les lletres i dels noms de les lletres: la e, la s, la a, la efa, la hac; ni tampoc davant dels [...]

dos fragments per a indicar la transició del mot d'una ratlla a la ratlla següent. (Per a altres usos del guionet, vegeu § 4.3e.) Els mots se solen partir respectant la integritat de les síl·labes, de manera que la divisió no separi lletres que representen sons d'una mateixa síl·laba fònica. Cal tenir [...]

lletres dels altres alfabets d'acord amb les regles generals d'apostrofació: l'alfa, l'òmicron, precedit d'àlef. En canvi, no s'ha d'apostrofar davant els noms de lletres monosíl·labs o que comencen per sons que es poden sensibilitzar: la ain, la het, seguit de he. També cal evitar l'apostrofació davant [...]

Derivats si el prefix precedeix majúscula i el mot prefixat constitueix un nou nom propi: Cisjordània, Prepirineus ? Derivats: ? Si és un conjunt lexicalitzat format per un nom o un adjectiu precedit de no: no-bel·ligerància, no-violent ? Si el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots [...]

('immigrant en situació irregular'), un sensesostre ('indigent'). b) Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cur-siva (marcats tipogràficament en rodona en els exemples): anti - OTAN, fluorescència anti - Stokes, ex - Iugoslàvia, ex - URSS, l'Europa post - Maastricht, l'era pre [...]

Nom femení (pl. mans), 'terminació del braç': Dona'm la mà. Té les mans fredes. ma Possessiu àton (pl. mes): Ma mare. més Adverbi, quantitatiu i nom masculí: En vull més. Tinc més anys que tu. Les sumes s'indiquen amb un més entre les xifres. mes Nom masculí (pl. mesos), 'part de l'any': El mes de [...]