Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 7

Ortografia catalana
1. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
grups cs i cc de sacsó i secció; en canvi, a examen representa el grup [gz], com al mot èczema. El quadre 2 resumeix les correspondències entre els sons i les lletres que els re-presenten. Notem, tanmateix, que l'exemplificació no sempre es correspon amb la pronúncia de tots els parlars. QUADRE 2 [...]
2. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
: coratge, coratgia, enlletgir, ferotge, ferotgia, fetge, he-retge, heretgia, jutge, massatge, massatgista, metge, mitges, platges, rellotge, viatge, Otger, Alcoletge, Bitginoes (barranc del Pallars Jussà), Sitges, Llemotges. Tanmateix, en alguns mots cultes amb el prefix històric ad-, i en alguns noms [...]
3. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vicepresident; Antiatles, Anticrist, Cisjordània, Prepirineus, Transsil-vània. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos: exeurodiputat. 4.3.1.2. Tanmateix, s'escriu un guionet en els casos següents: a) En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l'adverbi no que han assolit [...]
4. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS NASALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra, malgrat la pronúncia [m]: benmereixent, benparlat, benpensant; enmig, entornpeu, gra­nment, tanmateix. I també es manté en els noms propis estrangers, com Canberra, Gutenberg o Myanmar, i en llurs derivats, com [...]
5. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, comprén, cortés, francés, admés, pretés; cércol, pésol, térbol, atényer, conéixer, créiem, véiem, véncer; sémola, sépia. Tanmateix, es manté l'accent greu en l'interrogatiu i el relatiu tònic què i la conjunció perquè, en alguns cultismes i manlleus esdrúixols o plans com època, plèiade, sèrie, dèbil [...]
6. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
: sabata, sonar, ansa, espolsar, fusta, arròs, temps. b) S'escriu ss entre vocals: passar, possessió, professor. Aquestes dues grafies, s i ss, alternen en el mateix paradigma flexiu i en la matei-xa família de mots: pas, passos, passar. Tanmateix, i per raons etimològiques, en molts casos aquest so [s] s [...]
7. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
(al·lot, fal·lera, til·la). La grafia l·l es pot confondre amb l en la mesura en què sovint es pronuncia [l]. Tan-mateix, s'escriu l·l en els casos següents: a) En els mots d'origen culte amb un radical començat per l precedit d'alguna de les variants al-, col-, il- i sil- dels prefixos ad- 'cap a', con [...]