FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit ampli) ficció invenció conte badomeries badomies. No te'n creguis res, de tot això: tot són badomies. 2 En sentit propi, narració en què hom dona un ensenyament moral. apòleg Cp. paràbola, llegenda, mite 3 argument. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 buc, el ventre de la nau. sentina, la part més baixa de la bodega. 2 En el sentit de botiga de vins, bodega és un castellanisme, pròp. un americanisme. taverna. També ho és en el sentit de celler o soterrani. celler. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 torturar. martiritzar fer sofrir sofrir. botxinejar tenallar, també en sentit fig., dit de certs dolors físics o morals (gelosia, dubte, enveja, etc.). crucificar, també fig. punyir(esp. en sentit fig.). El punyia el desig, la curiositat. 2 molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encarrilar. Posar una persona en el bon camí. acarrerar adreçar atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí. ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.). 2 (encaminar-sepron.) aviar-se arrumbar-se brocar(v. intr.), [...]
