Resultats de la cerca frase exacta: 111
|
101.
tanacross
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
situava als llacs Healy i Mansfield.Actualment els parlants més joves de la llengua tenen 40 anys aproximadament. El tanacross ja no s'ensenya a les noves generacions, una situació típica de les llengües en vies d'extinció.El terme tanacross prové del nom donat al punt geogràfic per on [...]
|
|
102.
andi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
llengua.L'andi és una llengua oral i no s'ensenya a les escoles. Les llengües de l'educació i dels mitjans de comunicació són l'àvar (parlat per la majoria dels andis i utilitzat generalment com a llengua escrita) i el rus (parlat pels que han estat escolaritzats).La llengua andi té cinc blocs dialectals [...]
|
|
103.
armeni
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
parla.A Armènia i a l'Alt Karabakh l'armeni és la llengua de l'Administració, de l'educació i de la justícia, i la dominant a les relacions socials. A Turquia, l'idioma s'ensenya en algunes escoles privades de la comunitat armènia, sobretot a Istanbul. Els armenis de Turquia tenen les [...]
|
|
104.
artxi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i [...]
|
|
105.
dido
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
ha incorporat molts manlleus del rus en l'etapa soviètica.El dido és una llengua oral, només usada com a llengua familiar. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. No s'ensenya a les escoles, on les llengües de l'educació són l'àvar, en [...]
|
|
106.
godoberi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
una norma estàndard ni s'ensenya a l'escola, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. El fet que pràcticament tots els godoberis siguin bilingües en àvar ha paralitzat l'ús social de la llengua i aquesta s'ha retirat [...]
|
|
107.
lak
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
amb grafia àrab. Entre 1928 i 1938 va adoptar l'alfabet llatí i, després, el ciríl·lic, grafia que conserva avui. La llengua s'ensenya en totes les etapes educatives i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament. A la universitat és possible cursar l'especialitat de mestre de [...]
|
|
108.
svanetià
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Tskhenis-tskali, que inclou els blocs dialectals lashkh, lentekhian i cholur.L'svanetià és una llengua bàsicament oral, encara que algunes persones fan servir l'alfabet georgià per escriure'l. Es parla en l'àmbit familiar i no s'ensenya a les escoles. La llengua de l'Administració, l'educació i els mitjans de [...]
|
|
109.
lletra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'un llibre de cor. majúscula(->) minúscula inicial(->) gargot(->) dígrafo digrama, grup de dues lletres que representa un sol so. La "ll" no és una lletra de l'alfabet, com ensenya la gramàtica castellana, sinó un dígraf, com "ny" o "qu"; per això, els mots [...]
|
|
110.
senyal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Marca o altra cosa posada en un objecte per a fer-lo reconèixer. insígniao ensenya empresa, ensenya. pic, senyal rodó, petit. signacle, senyal imprès. signatura, senyal que hom posa al peu de la primera pàgina de cada plec d'un llibre. També, senyal que hom posa en un llibre, etc., per [...]
1 Marca o altra cosa posada en un objecte per a fer-lo reconèixer. insígnia o ensenya empresa, ensenya. pic, senyal rodó, petit. signacle, senyal imprès. signatura, senyal que hom posa al peu de la primera pàgina de cada plec d'un llibre. També, senyal que hom posa en un llibre, etc., per indicar la seva col·locació a la biblioteca. indicador (m.) rètol ramegall, rama d'arbre que hom fa servir com a senyal. A molts pobles, un ramegall penjat al balcó d'una casa vol dir que allí detallen vi de la collita pròpia. albarà, paper blanc, llis, lligat en un balcó o finestra per a indicar que la casa (o el pis) és per a llogar o admet dispesers. distintiu boia (al mar, en un riu, etc.) marca (→) segell (→) exlibris nota, senyal amb què hom distingeix una cosa. memento, senyal per a recordar una cosa. fita (→) assemblea, senyal fet amb un toc de trompeta. talla, bastó o canya dividit longitudinalment en el qual hom fa un tall per cada cosa que es compra a fiar. El venedor en guarda un tros i el comprador l'altre i hom els confronta en el moment d'ajustar els comptes. Cp. semàfor 2 → divisa. 3 Senyal que una cosa deixa sobre una altra. empremta estigma, senyal indeleble, esp. la feta amb un ferro roent a la pell. Fig., senyal d'infàmia, de baixesa moral. burinada (feta amb el burí) sec, senyal que resta en una roba o un paper que havia estat plegat. impacte, senyal que deixa el xoc d'un projectil. rascada (→) cremada (→) xuclet, senyal que deixa a la pell una xuclada forta. llepassa, senyal que fa una escombra, un fregall, un pinzell, etc., quan el treball no és ben fet. encuny rastre (→) sofregall (fet per una fregada, premuda, etc.) blau (→), a la pell, per una contusió. traç (fet amb un llapis, una ploma, etc., sobre el paper) traça, senyal que deixa una cosa per allà on ha passat. pista o petja mossegada, senyal que deixa a la pell una mossegada. rosegada llepada ditada cicatriu (→) 4 Allò que ens permet d'inferir l'existència de quelcom, la imminència d'una cosa. indici (→) rastre (→) vestigi auspici, allò que fa pressentir alguna cosa. auguri, íd. averany. Trencar-se un mirall és mal averany, diuen. símptoma pròdrom o correu, senyal precursor. presagi. Aquella carta era un bon presagi. pronòstic. Això és un mal pronòstic. Cp. senya: tret, la coneixença del qual serveix per a reconèixer quelcom. 5 signe (→). Els signes dels temps. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Marca o altra cosa posada en un objecte per a fer-lo reconèixer.
insígnia o ensenya
empresa, ensenya.
pic, senyal rodó, petit.
signacle, senyal imprès.
signatura, senyal que hom posa al peu de la primera pàgina de cada plec d'un llibre. També, senyal que hom posa en un llibre, etc., per indicar la seva col·locació a la biblioteca.
indicador (m.)
rètol
ramegall, rama d'arbre que hom fa servir com a senyal. A molts pobles, un ramegall penjat al balcó d'una casa vol dir que allí detallen vi de la collita pròpia.
albarà, paper blanc, llis, lligat en un balcó o finestra per a indicar que la casa (o el pis) és per a llogar o admet dispesers.
distintiu
boia (al mar, en un riu, etc.)
marca (→)
segell (→)
exlibris
nota, senyal amb què hom distingeix una cosa.
memento, senyal per a recordar una cosa.
fita (→)
assemblea, senyal fet amb un toc de trompeta.
talla, bastó o canya dividit longitudinalment en el qual hom fa un tall per cada cosa que es compra a fiar. El venedor en guarda un tros i el comprador l'altre i hom els confronta en el moment d'ajustar els comptes.
Cp. semàfor
2 → divisa.
3 Senyal que una cosa deixa sobre una altra.
empremta
estigma, senyal indeleble, esp. la feta amb un ferro roent a la pell. Fig., senyal d'infàmia, de baixesa moral.
burinada (feta amb el burí)
sec, senyal que resta en una roba o un paper que havia estat plegat.
impacte, senyal que deixa el xoc d'un projectil.
rascada (→)
cremada (→)
xuclet, senyal que deixa a la pell una xuclada forta.
llepassa, senyal que fa una escombra, un fregall, un pinzell, etc., quan el treball no és ben fet.
encuny
rastre (→)
sofregall (fet per una fregada, premuda, etc.)
blau (→), a la pell, per una contusió.
traç (fet amb un llapis, una ploma, etc., sobre el paper)
traça, senyal que deixa una cosa per allà on ha passat.
pista o petja
mossegada, senyal que deixa a la pell una mossegada.
rosegada
llepada
ditada
cicatriu (→)
4 Allò que ens permet d'inferir l'existència de quelcom, la imminència d'una cosa.
indici (→)
rastre (→)
vestigi
auspici, allò que fa pressentir alguna cosa.
auguri, íd.
averany. Trencar-se un mirall és mal averany, diuen.
símptoma
pròdrom o correu, senyal precursor.
presagi. Aquella carta era un bon presagi.
pronòstic. Això és un mal pronòstic.
Cp. senya: tret, la coneixença del qual serveix per a reconèixer quelcom.
5 signe (→). Els signes dels temps.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana