1.
disgust
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fort desplaer que causa a algú un esdeveniment, el capteniment d'algú. Creieu que en vaig tenir un disgust. Pobre home: els seus fills no li donen sinó disgustos. [...]
|
2.
disgust
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 disgusto. Els fills no li donen sinó disgusts, los hijos no le dan más que disgustos. 2 disgusto. Quan li diràs que no pots anar-hi tindrà un disgust, cuando le digas que no puedes ir, tendrá un disgusto. [...]
|
3.
disgust
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desplaer, desplaïmento desplaença enuig descontentament malcontentament pena contrarietat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
malviatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió de disgust, d'impaciència. [...]
|
5.
nàusea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes de vomitar. [usat generalment en pl.] Fàstic, profund disgust, moral. [...]
|
6.
incomoditat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de comoditat. Qualitat d'incòmode. Molèstia, disgust. [...]
|
7.
redeu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a indicar admiració, sorpresa, disgust. [...]
|
8.
subsistir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Continuar existint, continuar essent vàlid. Subsisteixen les mateixes causes de disgust. [...]
subsistir
v. intr. [LC] Continuar existint, continuar essent vàlid. Subsisteixen les mateixes causes de disgust. |
9.
ressentiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]
|
10.
vaja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a indicar admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc. Vaja, ara no trobo l'encenedor. Expressió usada per a tancar un tema o donar-lo per prou tractat. No m'acaba de fer el pes, però vaja, me'l quedaré. [...]
|