FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pervingut a un exhauriment extrem de forces per malaltia o fatiga. Està afinat, no sé pas si podrà restablir-se. Els pobres nàufrags estaven exhaurits, afinats. Amb el semblant empal·lidit i desfigurat com el d'un mort, per efecte d'un esglai, un disgust, un accident [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, prendre's una satisfacció d'un pesar, d'un disgust, d'un dany, etc., que ha rebut d'algú altre. Ara m'he revenjat del seu menyspreu. Ell me'n va fer una de grossa, però ara me n'he pogut revenjar. Esperava poder revenjar-se quan fos l'hora. Algú, prendre sobre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respir fatigós degut a la xafogor de l'atmosfera, a un estat morbós, a un disgust, etc. Ara el malalt està més tranquil: li ha passat l'angoixa. Angoixa de la mort. Estat de l'atmosfera que fa fatigosa la respiració, que dona angoixa. Quina angoixa farà avui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en quedarà per sopar. Fer estalvi o estalvis de diners. Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t'estalviaré aquest treball, t'estalviaré d'anar-hi. Salvar d'un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
disminució de vitalitat o d'activitat funcional. L'ànim es deprimeix quan esdevé una desgràcia. Amb aquest disgust, temo que es deprimirà. Produir una disminució (en els preus del mercat). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle corredís d'un moble com ara una taula, un armari, etc., que estirant surt del moble on és contingut i pitjant hi entra. Obrir un calaix. Tancar un calaix. Un armari amb un calaix. Els calaixos d'una calaixera. anar-se'n al calaix Morir 1 1. una malaltia (o un disgust [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torbament de l'ànim irritat, violentament enutjat. Tremolar de ràbia. La ràbia se l'emportava. Sentiment de disgust o de contrarietat. Em fa ràbia que sigui tan gasiu. Hem fet tard: quina ràbia! Antipatia . No entenc per què té ràbia al seu cosí. Li ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú Aquest pentinat no em disgusta, però m'agradava més el que portaves abans. Causar un fort desplaer (a algú). La seva conducta em disgusta d'allò més. Aquell casament el disgustà. S'estimava més perdre diners que disgustar els clients. Tenir un disgust. Renyo [...]