Discutir, examinar, etc., en una conversa. No sé pas qui ho ha de pagar: hem d'enraonar-ho.  [...]

Acció d'enraonar; l'efecte.  [...]

Que plau i atreu per la seva gràcia. Ser graciós en el caminar, en l'enraonar. Ple de gràcia. Tenir un caminar, un enraonar, graciós. Concedit com una gràcia. Un do graciós.  [...]

Que es plau a enraonar. [...]

Fet d'enraonar per mer passatemps. [...]

Enraonar llargament, detingudament, d'una cosa. Tenir enraonies. [...]

Ganes d'enraonar. Quina parlera; fa una hora que no paren. [...]

Atractívol per les seves gràcies, maneres, especialment pel seu enraonar. Infant xamós. Noia xamosa. Un gest xamós. [...]

Fet de descansar. El diumenge és dia de descans. Fer un descans d'una hora. No tenir un moment de descans. Allò que ens descansa. És un descans, no sentir-lo enraonar! Aquest fill serà el descans de la nostra vellesa. Pal que va agafat per un cap al braç del carro o al [...]

L'aigua corrent, les fulles agitades pel vent, etc., fer sentir una fressa suau. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se. Obeir sense murmurar. Els alumnes començaren a murmurar. Dir en veu baixa. Li murmurava paraules dolces a cau d'orella. Enraonar dient mal d'algú. Hem d [...]