111.
viu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
más vivo). El viu d'una qüestió, lo vivo de una cuestión. 20 tocar el viu fig i fam poner el dedo en la llaga, herir en carne viva, dar en (o llegar a, o tocar en) lo vivo. [...]
|
112.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
manos en los bolsillos, mano sobre mano. 32 amb les mans buides (o netes) fig con las manos vacías, con una mano atrás (o detrás) y otra delante. 33 amb les mans plenes con las manos llenas. 34 arribar a les mans fig [pegar-se] llegar (o venir) a las manos. 35 arribar a mans de llegar a manos de, llegar [...]
|
113.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 [...]
|
114.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar [...]
|
115.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt [...]
|
116.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
les armes. 22 ¡descansen armas! mil descanseu armes!23 estar en arma (o en armas) estar sobre les armes. 24 hacer armas [guerrear] fer armes. 25 hacer sus primeras armas fig fer les primeres armes. Hacer sus primeras armas en el teatro, fer les primeres armes al teatre. 26 llegar a las armas arribar a [...]
|
117.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, se'n va anar, al llegar las siete, se fue. En arribar, soparem, en llegando, cenaremos. 7 [introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs, substituïble per hi] en. Es desfeia en elogis, se deshacía en elogios. Estem d'acord en tot, estamos de acuerdo en todo. 8 [complement del nom] en. En [...]
|
118.
porta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros (o pels [...]
f 1 constr puerta. 2 [accés] puerta. 3 mar porta. 4 [d'un forn] boca. 5 tecnol [forat d'home] agujero de hombre m. 6 [habitatge] puerta. Viu al cinquè pis, segona porta, vive en el quinto piso, segunda puerta. 7 hist puerta. 8 anat [vena] porta. 9 geog [congost] puerto, garganta, desfiladero m. 10 fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros (o pels nassos) fig i fam dar con la puerta en las narices (o en los morros, o en los hocicos). 15 darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat [al final dels contes] colorín, colorado, este cuento se ha acabado. 16 de porta a porta [transport] de puerta a puerta. 17 de porta en porta fig de puerta en puerta. 18 ésser a les portes de la mort fig i fam estar a las puertas de la muerte. 19 fer passar (o fotre a) la porta fig i fam enseñar la puerta de la calle. 20 no saber a quina porta trucar fig i fam no tener dónde (o a dónde) volver la cabeza. 21 obrir la porta a fig [possibilitat] abrir la puerta a. 22 parlar a porta tancada hablar a solas (o a puerta cerrada). 23 porta balconera puerta de balcón. 24 porta caladissa (o de guillotina) puerta de guillotina. 25 porta corredissa puerta corredera. 26 porta cotxera puerta cochera. 27 porta de gelosia puerta de celosía. 28 porta del darrere puerta trasera. 29 porta d'embarcament puerta de embarque. 30 porta d'entrada puerta de entrada. 31 porta de plafons puerta de cuarterones. 32 porta falsa puerta falsa (o excusada). 33 porta secreta puerta secreta. 34 porta triomfal ant arco triunfal. 35 porta vidriera puerta vidriera. 36 tancar-se totes les portes fig i fam cerrarse todas las puertas. 37 trucar a la porta d'algú fig i fam llamar a la puerta de alguien. |
119.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona!16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona!17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia!18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda!19 ¡buenas! [por la noche] bona nit!20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard!21 ¡buenas! [al marcharse [...]
|
120.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño!6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs [...]
|