FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer clivelles (en una cosa). El sol ha clivellat la pintura dels porticons. La terra amb aquest sol es clivella. Fer un clivellat (en un objecte) per tal que faci la impressió d'antic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el joc de la plena, combinació de dos números dels d'una mateixa fila. Fer ambo. En el joc antic de la loteria, jugada de dos números amb la qual es venç segons certes regles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Giny antic de guerra per a abatre muralles, portes, etc., compost d'una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en figura de cap de moltó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de primats que tenen els narius junts i dirigits cap avall i el mateix nombre de dents que l'ésser humà, el qual comprèn tots els primats de l'Antic Món. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religió monoteista dels jueus, fonamentada en els ensenyaments i preceptes de l'Antic Testament i en els ensenyaments dels rabins, recollits principalment en el Talmud. Convertir-se al judaisme. Sistema cultural, social i religiós del poble jueu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inspirat en l'art grec antic. Edifici neogrec. Relatiu o pertanyent a l'art, la història, la llengua i la literatura gregues des de l'època medieval. Llengua grega des de l'època medieval fins avui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Himne religiós. Cantar els salms. Càntic hebreu dels cent cinquanta que constitueixen un dels llibres de l'Antic Testament, emprat com a pregària i cant religiós en les litúrgies jueva i cristiana. Els salms de David. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un cos de les forces de seguretat de certs països. Soldat destinat antigament, a l'Estat espanyol, a la vigilància de les costes i a la persecució del contraban. Antic soldat armat d'una carrabina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Motllura que corona un membre arquitectònic. Corona heràldica oberta, anterior a la classificació heràldica de les corones. Disc o casquet esfèric de l'antic fus de filar a mà que corona l'extrem oposat a la punta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble nòmada de les estepes de l'Àsia central i del sud-est d'Europa durant el primer mil·lenni aC. Relatiu o pertanyent als escites. Llengua indoirànica extingida. Relatiu o pertanyent a l'escita. [...]
